La filòloga i periodista Marina Llansana ha dit a un article que La Vanguardia publicava aquesta setmana una enquesta que pretenia demostrar la tesi que l'independentisme "va a la baixa" i ha sentenciat que el que "de debò és nou i sorprenent és la introducció d'una pregunta gens habitual en les enquestes sobre referèndums de sí o no: quina majoria hauria de tenir el Parlament per començar a negociar un procés independentista?"

"Sense entrar a analitzar --ha continuat-- com estava formulada la pregunta de l'enquesta i les possibles respostes tancades –que podrien induir a escollir una opció per damunt de les altres– i sense contemplar que aquells a qui ja els semblava bé la meitat més un sumaven més que els que demanaven els dos terços, el que de debò és rellevant és la introducció d'aquest nou criteri".

Segons Llansana, la intenció de La Vanguardia és "clara": "difondre la idea que guanyant per majoria absoluta no n'hi hauria prou i que caldria arribar a la majoria qualificada de dos terços. Segons aquesta tesi, doncs, el que desitgessin el 33,4 per cent dels catalans prevaldria per damunt del que desitgessin el 66,5 per cent, un cas claríssim de discriminació".

"Però és que, a més, --ha continuat-- la lògica política en democràcia sempre ha defensat que per guanyar un referèndum de dues opcions –com seran les plebiscitàries del 27-S– cal el 50 per cent dels vots més un. Així ha estat sempre en pràcticament tots els casos –Escòcia el més recent–, amb alguna excepció com en el referèndum de Montenegro del 2006 en què la UE va fixar en un 55 per cent la xifra necessària per guanyar. Però el 66,7%? No s'ha vist mai".

Finalment, l'autora de l'article Quan les majories perden ha conclòs que allò que no respon l'enquesta de La Vanguardia és "per què necessitem dos terços del Parlament per ser independents però en canvi en tindríem prou amb un terç per ser dependents": "Si això és democràcia, alguna cosa falla".