I per a ell el princial  motiu d'aquest fracàs "és que es tracta d'un projecte essencialista que no reconeix ni expressa la realitat que pretenia abastar". En canvi sosté del Toro  el projecte català té una missió molt clara " construir una nació pròpia i obligar a reconèixer-ne l'existència" i afegeix al respecte que "es tracta d'un projecte de construcció nacional democràtic, realitzat conscientment per una majoria social. El construeix una majoria i té tant d'assentiment perquè, a més d'haver-hi una causa, fins al moment és un projecte integrador i, a diferència del projecte espanyol, no és essencialista. La força li ve de ser majoritari, i podrà seguir sent-ho si és capaç d'integrar la diversitat que tota societat té".

Pel que fa al tema de la llengua que ha de tenir un hipotètic nou estat català ens diu del Toro "La República Catalana que existeixi la crearan catalans i catalans espanyols. Això obliga a acceptar que ni es pot ni s'ha de reproduir un projecte nacionalista, el model d'estat nació semblant al del Regne d'Espanya. ¿Ha de tenir una llengua d'estat, aquesta República? Sens dubte, tota llengua, si vol existir, necessita un estat, això ens ho van ensenyar als parlants de llengües sense estat amb la repressió i la humiliació. Com que l'estat espanyol no ho va fer ni ho fa, ha d'existir l'estat de la llengua catalana" i en relació a això també afegeix "La República Catalana no pot ser merament la continuïtat de la comunitat autònoma actual, per això crec que cal imaginar i també preveure que els assumptes socials, concretament la llengua, estaran en una situació diferent de l'actual".

Tenint en compte tot això ens diu "La llengua catalana ha de tenir la seva situació jurídica futura dins d'un estat que la faci seva i sigui garantia no només dels drets dels seus parlants sinó de la seva mateixa existència fàctica. Sens dubte, la legislació no s'ha de fer sobre el còmput de majoria o minoria de parlants en la població, això conduiria a reproduir la situació històrica actual. Des del punt de vista de la llengua, no tindria sentit. La República de tota la ciutadania ha de tenir com a llengua "pròpia" la llengua catalana: Catalunya és el projecte i el català la casa nacional de tots, amb independència de qui el parli o no. Partint d'aquí, que es busqui un lloc per a tots".

I conclou "Una comunitat humana i política no es construeix traduint les estadístiques a lleis, això el que fa és reproduir el que ja existeix, sinó anant cap endavant. Per construir un projecte propi ha de ser acceptat per tots que el català és la llengua pròpia d'aquesta República imaginada però, si hi ha voluntat, també caldrà reconèixer l'evidència històrica i humana que el castellà és aquí. I que, a més, interessa a tothom que hi sigui. Si es concep la nació integradora i oberta, no cal que la República sigui plurinacional, però sí que haurà de ser multicultural. Perquè ningú que vulgui ser ciutadà d'aquesta República se senti negat i sí reconegut".