"Com deia Fuster, si no la defensem nosaltres, no vindrà ningú a defensar-la. És imprescindible que escoltem els altres parlants del català i que en fem causa comuna".
L'escriptora Isabel-Clara Simó ha alertat a un article que els catalans "no som prou conscients" que la llengua catalana "no sols continua en perill sinó que està en màxim perill".
A l'article El català, amenaçat, Simó ha argumentat que al País Valencià s'estan "tancant espais informatius, com TV3 o advocant per un ensenyament trilingüe, que significa, en la pràctica, la marginació del català", a les Illes "el català, segons les noves normatives del govern del PP, tindrà un paper marginal" i al Principat "arran de les darreres sentències i del triomf esclatant del PP arreu de l'Estat hi haurà un increment de queixes que, sense tenir en compte que són molt minoritàries, es presentaran com un obstacle per a l'educació de tothom i un atemptat a la llibertat (!)".
És imprescindible que escoltem els altres parlants del català i que en fem causa comuna"
L'autora de l'article ha recordat, però, que els castellanoparlants "no són un 50%: són el 100% dels catalans, perquè el castellà és llengua obligatòria a Catalunya": "Ho dic per si a algun amant de la llibertat se li havia oblidat". L'escriptora ha continuat alertant que Escola Valenciana "es veu amenaçada" i ha profunditzat sobre la situació de la llengua pròpia al País Valencià: "[Escola Valenciana] Han fet públic un manifest en què reclamen tres punts: deixar de perseguir i marginalitzar la llengua a l'ensenyament [...].El segon punt és que s'admeti que l'àrea lingüística del català comprèn les Illes, el Principat, Andorra, la Franja, el País Valencià, etc., sense embuts. I el tercer, que la unitat de la llengua no estigui reconeguda, com ho és, en àmbits estrictament acadèmics, sinó que sigui divulgada arreu".
Simó ha conclòs que el blaverisme més agressiu "ja no existeix, per raons generacionals, si bé l'espanyolisme se'n serveix amb una violència inusitada i sense arguments" perquè "l'anticatalanisme és fomentat des del poder". En aquest sentit, l'autora de l'article ha dit, finalment, que la llengua "que està en perill és la llengua de tots els catalans, del sud i del nord": "Com deia Fuster, si no la defensem nosaltres, no vindrà ningú a defensar-la. És imprescindible que escoltem els altres parlants del català i que en fem causa comuna".
