Josep Gifreu assegura que "si s'enfonsa TV3, el català és llengua morta a la petita pantalla i l'horitzó de futur de la nació catalana resta sense visibilitat pública".
Ho afirma en un article publicat a El Punt-Avui, en el qual assegura que el poder de TV3 fa respecte, ja que "TV3 i el grup públic de ràdio i televisió de la Generalitat de Catalunya han aconseguit una posició central en el marc de referències culturals, lingüístiques, audiovisuals i polítiques de Catalunya". Amb totes les fragilitats que se li vulguin atribuir, la veritat és que "TV3 navega com a nau capitana del catalanisme del segle XXI i, fins a un cert punt, també com a emblema del moviment d'alliberament nacional català", afirma Gifreu.
L'èxit del model de TVC és un valor reconegut per amics i enemics"
Per això, assegura que "des de la creació del grup públic el 1983, els poders de l'Estat, secundats pels nostàlgics de la unitat de destí i per la sagrada unitat del mercat espanyol, no han deixat de posar barricades per evitar-ne el desplegament". Amb regularitat i insistència, i més quan vénen eleccions, "TV3 i el model nacional de la CCMA són posats a la picota per un estol d'interessats molt diversos, però que s'uneixen amb l'afany d'erosionar TVC". Gifreu assegura que des de fa una temporada i aprofitant la crisi econòmica, "grups privats, alguns partits i grups de pressió s'han aliat per atiar dubtes sobre la legitimitat de TVC o el seu model institucional o l'abast de tot plegat i especialment de TV3".
Els arguments, segons Gifreu, "a vegades són sibil·lins ("cal aprimar TVC"), a vegades demagògics ("primer la sanitat i l'educació: la televisió ja s'ho farà") i a vegades brutals ("per què pagar una televisió nacionalista que només representa una part de Catalunya?")". Segons Gifreu, "ha estat i és l'èxit del model de TV3 allò que cou i dol. Un èxit altrament molt relatiu i amb fluctuacions al llarg d'aquests anys. Perquè per exemple, si bé TV3 ha estat líder d'audiències durant la majoria de mesos d'aquest any, la suma de les audiències dels canals espanyols i en espanyol a Catalunya es manté en l'ordre del 80%".
Com deia Jordi Pujol, hi ha tres línies vermelles: la immersió a l'escola, el català a l'administració i el català als mitjans públics"
Gifreu destaca que "la immersió televisiva espanyola a Catalunya (i més encara als altres països de parla catalana) representa per a la llengua i la cultura catalanes després de trenta-cinc anys de la mort de Franco. I malgrat tot, l'èxit del model de TVC és un valor reconegut per amics i enemics". Per això "aquests segons la voldrien tancar o enfonsar"; i per això, "els primers la defensem: sí, per simple supervivència nacional".
"Hi ha alguna televisió a tot l'Estat, pública o privada, tan controlada com la TVC?", es pregunta Gifreu. El catedràtic de comunicació a la UPF parla de l'últim article de Mònica Terribas i assegura que li sobta "el silenci total de dos diaris, La Vanguardia i El País, i per contra la publicació en diaris com l'ABC o El Mundo, portaveus de la reacció espanyola més addicta als postulats del PP". Mentre que des del Govern, Francesc Homs va dir que "signava aquell article de dalt a baix". Gifreu diu que "davant els dies difícils que s'atansen –per conjuntura política i per dèficit econòmic–, el model d'èxit de TVC ha de continuar sent innegociable". Com deia Jordi Pujol, hi ha tres línies vermelles: "la immersió a l'escola, el català a l'administració i el català als mitjans públics". Per això, conclou Gifreu que "si s'enfonsa TV3, el català és llengua morta a la petita pantalla i l'horitzó de futur de la nació catalana resta sense visibilitat pública".
