El professor Jaume López ha assegurat a un article que el referèndum de Crimea "es realitza en una situació de violència (pressió bèl·lica) més o menys encoberta, sense deliberació pública ni mínimes garanties democràtiques".

A l'article El dret a decidir i Crimea López hi ha dit que a Crimea "no hi ha hagut cap intent previ de procés negociador amb vista a acomodar qualsevol nova aspiració del govern crimeà": "A Crimea s'està apel·lant a l'origen ètnic d'una part de la població per legitimar una decisió, cosa que trenca amb l'esperit cívic del dret a decidir, en què no es planteja cap tipus de distinció entre els ciutadans d'un mateix demos, els quals, junts i en pla d'igualtat, han de decidir el seu futur polític".

"Des d'aquesta perspectiva --ha continuat--, tampoc té sentit parlar de població original o autòctona. Ni és rellevant si va ser regalada o no per l'URSS fa cinquanta anys, si va ser russa abans que ucraïnesa o, fins i tot, tàrtara. Tot això no afectaria la legitimitat de la voluntat dels crimeans si es donessin les condicions necessàries. Però aquest no és el cas".

Finalment, l'autor de l'article ha sentenciat que la il·legitimitat del referèndum de Crimea "no té res a veure, doncs, amb la legalitat constitucional, com s'ha afanyat a assenyalar interessadament el govern espanyol". "Les raons de la comunitat internacional per estar en contra d'aquest procés no tenen res a veure amb el procés català. Són tantes les diferències, que confondre les dues qüestions només pot ser un intent més dels que neguen el dret a decidir dels catalans" ha conclòs.