En un article al diari Ara el periodista David Miró destaca com " s'ha instal·lat darrerament entre la periodística espanyola el costum de titllar l'independentisme català de bogeria" i el compara amb "el fenomen semblant al que, en els anys de plom d'ETA, obligava a fer servir sempre la construcció "barbàrie terrorista" en qualsevol context i circumstància".
Així per Miró "Un cop feta la desqualificació genèrica de l'independentisme i, per tant, fixat el marc conceptual en què es desenvoluparà el text, ja podem continuar la lectura amb la tranquil·litat que dóna saber que estem tots dos en el mateix cantó".
Però el que més preocupa al periodista és "cridar l'atenció sobre les conseqüències, terribles, d'aquest estratagema. Perquè, ¿què significa atribuir la condició de boig a algú, sigui Artur Mas o, sobretot, els dos milions de persones que van votar a favor de la independència el passat 27-S?" ja que "Amb els bojos no s'hi parla i encara menys s'hi negocia" i això provoca "la deshumanització del col·lectiu independentista".
I va més enllà "Però això no és el pitjor. Qualificar l'opció política de la meitat de la població catalana de "bogeria" és el primer pas per desconnectar realment Catalunya d'Espanya, d'instal·lar-se en un esquema neocolonial entre blancs (sensats/superiors) i negres (inferiors/dements). En definitiva, de convertir en irresoluble un conflicte que s'hauria d'abordar en una taula de negociació".
I acaba "I a l'arrel del problema hi trobem la mandra intel·lectual còsmica que provoca la qüestió catalana entre les ments preclares peninsulars. Ningú sembla capaç de fer l'esforç per entendre quins són els motius de fons d'aquesta "bogeria". Perquè hi deu haver algun motiu, no? O tot és producte d'un fantàstic exercici d'hipnosi col·lectiva?".