En un article a la Vanguardia Francesc-Marc Álvaro afirma que "els dirigents dels partits independentistes estan convençuts que l'electorat els castigarà si no compleixen amb el compromís del referèndum i això condiciona cada pas".
Per a aquest, doncs, "autoeliminat Puigdemont de l'equació, l'únic dirigent institucional del procés amb bitllet a totes les destinacions és Junqueras; el que més tem el dirigent republicà i el seu entorn és una possible inhabilitació com a màxim organitzador del referèndum; la batalla per tirar endavant el referèndum inclou mobilitzacions populars pacifiques, amb una dimensió i una durada que ningú no concreta, però que tothom admet que serien diferents de les que s'han desenvolupat cada Diada des del 2012".
Així per a Àlvaro "el cicle ascendent d'ERC i el seu lideratge clar fa pensar als republicans que són els més ben situats, malgrat tot, davant les urnes; els convergents es divideixen entre els que tenen consciència de la necessitat de pensar amb els llums llargs (fet que inclou preparar-se per ser a l'oposició) i els que es perden en batusses internes; el nou partit dels comuns a Catalunya veu la seva oportunitat en un escenari on una eventual aturada del procés i l'ascens electoral d'ERC permetin una aliança governamental d'esquerres sobre la idea d'un independentisme que modifiqui els ritmes; la pressió judicial i punitiva de Madrid anirà creixent i és una incògnita saber quina reacció provocarà tot això al carrer i als fòrums internacionals".
I es pregunta Álvaro "La pregunta del milió apareix de manera natural: qui gestionaria l'autonomia després d'un hipotètic col·lapse del procés?" i al respecte afegeix "Aquí és on cal tenir en compte els previsibles relats inculpatoris i exculpatoris que els actors concernits emetin arribat el moment, una narrativa de postguerra que està impactant ja ara en els missatges oficials i oficiosos sobre fulls de ruta, pantalles superades i el procés en general. En aquest sentit, les gesticulacions més polaritzades sobre la negociació dels pressupostos no haurien de despistar-nos: qui fa exhibició de més silencis és qui està fent l'aposta determinant. "No fer res dona fruits" és un lema de Mariano Rajoy que ha trobat un bon imitador a Catalunya".
I conclou "El procés català continua sense un estat major identificable i cohesionat. Darrere les fotos efímeres de la unitat independentista, no és la confiança el que impera. Ara, com deia aquell, l'Estat espanyol sempre ajuda involuntàriament quan arriba l'hora".
