En un article a l'Ara l'expresident del Parlament, Ernest Benach, afirma que "l' independentisme més combatiu, que beu de les essències més pures, ha de tenir clar que mai de la vida havíem estat tan a prop de fer realitat la utopia".
Així, Benach repassa diversos casos de catalans que ho estan passant malament o que s'han trobat amb entrebancs i al respecte ens diu "Cap d'aquestes persones era independentista fa només uns anys. I ara no saben si ho són. Només saben que volen un futur diferent".
.
Afirma també l'expresident que "A Catalunya hi ha independentistes de fa molts anys. El gran tema és que fa uns anys érem poquets, gairebé testimonials, i ara som majoria. I què ha passat entremig? Doncs senzillament que el país ha evolucionat i els ciutadans han decidit dues coses fonamentals. La primera, que volen ser amos del seu propi futur, que volen decidir per ells mateixos. I la segona, que volen viure millor, perquè saben que poden viure millor. I això ben amanit amb uns governs de l'Estat força destralers (PSOE i PP indistintament), uns menyspreus permanents i l'espoli fiscal, social i cultural, ha provocat que moltes persones que fins ara no es plantejaven Catalunya com un estat ara mateix ho vegin com una oportunitat. Perquè, a més de resoldre problemes, el repte de construir un país nou, una societat diferent, és molt més engrescador que l'escenari que ara mateix ofereix la democràcia espanyola, on una simple reforma de la Constitució, per mínima que sigui, ja s'ha demostrat impossible".
I afegeix que "L'independentisme de tota la vida ha de ser molt generós. Segur que al llarg dels anys de resistència, que han sigut molts i durs, ha calgut empassar-se molts gripaus, fer grans sacrificis i potser ara no s'acaba d'entendre ni acceptar que determinades qüestions es plantegin en nom de l'independentisme. Però aquest independentisme més combatiu, que beu de les essències més pures, ha de tenir clar que mai de la vida havíem estat tan a prop de fer realitat la utopia".
Per Benach "El camí que queda per recórrer és tortuós, complex i difícil de seguir. Només des de la generositat i la responsabilitat s'arribarà a bon port. Com a país ens cal molta intel·ligència emocional col·lectiva en aquests moments. Saber gestionar els tempos, fer els debats quan toca, sumar allà on sabem que es pot sumar i, allà on no es pot, no buscar el conflicte, buscar la solució. Prendre les decisions que cal, quan toca, encara que no sigui el que més ens plagui. I no oblidar mai que la independència només s'aconseguirà quan hi hagi una majoria que ho vulgui, amb els independentistes de tota la vida i els que s'hi han incorporat fa exactament 5 minuts. Tots són indispensables".
I conclou "Avui l'independentisme és la centralitat del país, i això neguiteja molt els adversaris. I tant se val d'on venim. El més important és on anem" .