ens instal·len en aquell marc teòric tan còmode per als qui no gosen poder. Potser són massa anys sense capacitat real de poder i ja no gosem. Potser..."

I al respecte es pregunta Benach "Estem construint entre tots plegats un escenari de dubtes permanents. És legítim, per descomptat, però ¿és pràctic tenir ja tres propostes de Constitució catalana quan encara ni tan sols sabem si podrem tenir estat propi?".

A més a més, assegura que després de les converses filtrades del ministre Díaz no té "cap dubte que ara és l'hora de posar ordre i clarificar els passos que cal seguir en les properes setmanes, mesos i anys. Ja sabem com les gasta l'adversari, que, per cert, serà encara per un temps un adversari afeblit a causa del resultat electoral. Aquest factor no es pot obviar més des de la política catalana".

Respecte el Procés es pregunta què en volem fer els catalans "Construir un nou país? Un nou estat? O el que pretenem és construir una nova societat? Vet aquí una de les claus que explicaria tants ensurts i enrenous en el relat que el poble de Catalunya està escrivint".

I sobre el debat de com ha d'ésser una Catalunya independent ens diu Benach que  volem "aprofitar que es fa el nou estat per, al mateix temps, construir una nova societat, lliure dels vicis i les esclavituds d'uns models caducs, passats de moda, gens sostenibles i, sovint, presoners d'obscurs interessos. I és aquí on sovint topem. En aquesta discussió ens eternitzem i perdem oportunitats d'avançar. També és cert que la idiosincràsia de la gent del nostre país fa que hi hagi una part important de la població que dóna prioritat a la nova societat, aquella en què hem de fugir d'injustícies, en què els valors del segle XXI com la solidaritat, la transparència, l'honestedat, la no discriminació per raons de gènere, etc., siguin els referents i la prioritat. Si sumem els que volen un nou estat per fer una nova societat i els que volen construir una nova societat -i si es fa en un nou estat ja els sembla bé-, resulta que la majoria a Catalunya és descomunal. Estaríem parlant de més de tres quartes parts de la població, apropant-se al 80% de les persones que, a part de viure i treballar a Catalunya, la senten com alguna cosa més que no pas una simple comunitat autònoma".

I sobre aquesta dualitat existent afirma "Les dues ànimes d'aquest país no són contradictòries, ans al contrari: són ben complementàries".

Sobre el full de ruta creu Benach "

que molta gent agrairia missatges clars i un full de ruta precís. I, en segon lloc, i no menys important, per aclarir definitivament que l'oportunitat de construir un nou país és l'oportunitat de fer també una nova societat".