En una entrevista a El Punt Avui, el catedràtic d'Història Contemporània de la UAB, Borja de Riquer, opina que els projectes catalans per transformar Espanya i trobar-s'hi millor no han fructificat, portant a la situació actual.
Opina que per a l'Estat espanyol "només hi ha una nació, que és Espanya, i les altres no existeixen, o són nacionalitats molt petitetes. A partir d'aquí, és molt difícil el diàleg i la negociació perquè ho plantegen en un pla de superioritat". Creu que "en els últims sis anys hi ha hagut, a la pràctica, un retrocés de la capacitat d'actuació de la Generalitat" i que "això no té aturador".
Pensa que som en "l'inici d'una crisi [política] que malauradament pot ser llarga" i que "l'única forma que tenim és aguantar, pressionar cada cop més". La seva hipòtesi és que "com més gran sigui la crisi política espanyola, hi haurà més oportunitats". Creu que no s'ha de reduir el Procés a la via del referèndum: "com més procediments democràtics i de pressió tinguem, millor. Ha de continuar la mobilització al carrer, la via al Parlament, la Generalitat... S'han de buscar complicitats espanyoles i internacionals". I entre aquestes complicitats cal comptar amb Podem, atès que "són els únics que han pres partit a favor del dret a decidir".
Creu que el sobiranisme ha comès algunes errades: "per exemple, després del 9-N del 2014, les eleccions catalanes s'havien de fer immediatament [...] I anar a les espanyoles amb una candidatura de Solidaritat Catalana, a favor del dret a decidir, no per a la independència. S'haurien pogut treure 20 diputats". Pensa que va ser un error "saltar de pantalla a l'independentisme passant del dret a decidir" quan l'opció independentista, tot i ser majoritària, no compta amb una majoria folgada, mentre que el plantejament del dret a decidir pot tenir un 70 o un 80%.
A la pregunta de si som aquí perquè la transició va ser mal tancada respon que "la transició ha estat hipotecada des de l'inici. Els exfranquistes imposen unes condicions que els demòcrates no tenen més remei que acceptar perquè si no, tot s'hauria complicat" i retreu al PSOE que hagi adoptat el discurs de la dreta: "als anys 80, el PSOE no es va atrevir a llançar un discurs de la pluralitat hispànica". Pensa que l'Estatut del 2006 va trencar el pacte de la transició i va evidenciar que "el problema dels catalans no és que no tinguem estat, és que tenim un estat en contra".
