En un article a l'Ara el sociòleg, Salvador Cardús, assegura que "Si alguna cosa anuncien de manera fefaent la magnitud del canvi polític que viu Catalunya i la proximitat de l'adveniment del nou país és el terratrèmol que soscava l'antic mapa autonòmic de representació política".
Així, per a aquest "els primers a petar han estat els partits que no han sabut acomodar-se als nous temps polítics a causa del doble joc que havien de fer en allò que se'n deia l'eix nacional. PSC i ICV a l'esquerra i PP a la dreta viuen la seva darrera fase de descomposició, que no vol dir de desaparició final, esclar. Es pot malviure fent la viu-viu de moltes maneres i agonitzar fins al darrer espeternec de l'autonomisme. Això de la mort digna no està fet per als partits polítics. Mireu Unió!"
Per a Cardús no pot sorprendre que "que en aquesta fase de podridura autonòmica hagi aparegut Ciutadans, un partit carronyaire engolit per la seva contradicció original: per fer creïble que podia salvar els catalans d'ells mateixos, havia de fer fortuna a Espanya. Però, ai las, a Espanya només sobreviuran si exciten, precisament, el problema catalán." i pel que fa a Podem ens diu "Un cas ben diferent del de Podem, En Comú, Sí que es Pot i totes les seves variants. Aquests han nascut de la indignació i el malestar i al marge de l'anunci del nou país. El temps dirà si se sabran acomodar als desafiaments sobiranistes o si arribaran al final del procés defensant un còmode "dret a decidir" sense haver assumit el risc del "deure de decidir".
Pel que fa a ERC i CDC ens diu " L'assumpció sense reserves de l'independentisme no els estalviarà d'acabar sortint d'escena com els primers. També per ordre de desaparició, primer va CDC. I qui apagarà el llum serà ERC quan la independència ja no sigui un horitzó sinó l'àmbit de tots els àmbits i li toqui decidir quin paper vol fer-hi. De moment, però, l'un i l'altre aposten per uns futurs -de supervivència ERC i de refundació CDC- encara molt, massa curts".
Pel que fa a un possible pacte entre ERC i CDC de cara akl 26-J assegura Cardús que " CDC, amb una ala arrossegant i amb un congrés a cor obert al davant, sap que com a partit cessant no s'hi juga gaire res i proposa una cosa semblant a Junts pel Sí. Però ERC, excitada amb la idea de rebregar l'etern partit amb qui es disputa part de l'electorat, ara que el veu afeblit i a punt d'anar a les seves darreres eleccions, no n'ha volgut ni sentir parlar. Una victòria, per pírrica que sigui -ni que t'acabin passant per sobre els del CENT - Catalunya Encara No Toca-, és una victòria!"
I conclou "Em temo, però, que en política, i tal com va tot, o ets alguna cosa per tu mateix al marge d'on et situïn els altres o no ets res. A parer meu, el combat entre la transversalitat i la centralitat encara pertany a la fase terminal de l'autonomisme, i s'actua com si encara n'hi hagués per dies. Corren el risc d'arribar al final ben nafrats.
