Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 6 de de setembre del 2016 | 11:00
Recull de premsa · Política catalana

Carod-Rovira: "L'herència Carbonell"

En un article al Punt Avui Josep Lluís Carod-Rovira  afirma que "La pèrdua de Jordi Carbonell hauria de ser tan sols una desaparició física, de la qual ens planyem amb dolor, però no hauria de comportar perdre també les lliçons de vida, el testament polític, cultural i nacional que ell ens va deixar amb l'exemple de la seva trajectòria".

Ens diu Carod-Rovira que Carbonell "no fou un simple acadèmic, el treball del qual tenia com a destinataris exclusius la cleda dels especialistes, al marge de la dinàmica social, sinó que donà a la llengua la importància cabdal que té com a tret bàsic de la cultura d'una comunitat nacional. I es comprometé en la seva defensa, mitjançant l'ús, fins i tot en els interrogatoris de la policia franquista a qui s'expressà sempre en català, malgrat les tortures i les amenaces: "Jordi i capalt, tot sol davant la fera, des del seu cau escups a la guerrera", escriví Joan Brossa en el sonet que li dedicà per aquest motiu".



Afegeix  d'aquest que era un "Intel·lectual compromès amb el seu poble, fou més patriota de mirada transversal que no home de sigles de partit, tot i haver fundat NE i haver presidit ERC. El primer valor i la màxima força dels catalans era, per a ell, la unitat. I estava convençut que no érem conscients de la por que feien les nostres aspiracions quan apareixíem units. Per això valorava la Solidaritat Catalana, plataforma electoral unitària, i el sentit d'estat, no sectari, de la Mancomunitat de Catalunya i s'involucrà en organismes unitaris com ara la Taula Rodona, l'Assemblea d'Intel·lectuals o l'Assemblea de Catalunya, on fou un dels màxims referents, sempre obstinat a trobar factors d'entesa entre visions distintes. Defensor de la unitat civil del poble català, ell creà la noció de "nous catalans" amb un discurs inclusiu i democràtic, lluny de xovinismes pretensiosos, com quan sentencià que "no tot el que és català és bo". Ideològicament, se situà sempre en posicions progressistes, les pròpies d'una esquerra moderna i democràtica, convençut que la independència nacional permetria a la societat dels Països Catalans d'assolir nivells molt avançats de benestar material, democràtic i cultural, igualtat d'oportunitats per sobre dels orígens i una vida digna per a tothom. Bon coneixedor de la política britànica, italiana i francesa, mai no fou un nacionalista carrincló, sinó un català nacional de mentalitat oberta, culte i cosmopolita, que s'expressava amb normalitat almenys en cinc idiomes"

I acaba explicant-nos que "Fou sempre una persona extremadament educada en el tracte personal, ben plantat i amb un aire distingit, mig de lord britànic, mig de galant de pel·lícules romàntiques. Respectat per tothom, començant, en aquells anys difícils, per la gent del PSUC i de la CONC, molts dels quals castellanoparlants i molt destacats en el combat antifranquista per la democràcia i l'autodeterminació. Fou, sobretot, un home d'un país i d'una època: els nostres".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat