Ja que afegeix "No eren diplomàtics de països subalterns ni d'aquells que sortien caricaturitzats als àlbums de Tintín, sinó els de França, Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Dinamarca, Països Baixos, Suècia, Algèria, Veneçuela i Egipte. Europa, el Mediterrani i Sud-amèrica."

I ens recorda aquest que "Uns dies després, l'invitat a un esmorzar per l'estil va ser Artur Mas. Va concentrar menys públic però va convocar les representacions de dotze països. Un èxit de la diplomàcia catalana i un fracàs de l'espanyola, que no només no va poder evitar l'afluència d'ambaixadors sinó que va creure convenient que no hi assistís cap representant del govern, que és el més implicat en el que Puigdemont i Mas puguin dir".

Així, per a Cuyàs "La desconnexió la fan ells. Els altres governs, si més no, escolten. I si han de fer una pregunta, la fan. Potser s'ho miren amb escepticisme i fins i tot, alguns, amb hostilitat, però s'ho miren. Ja és un gran què. Raül Romeva, el nostre ministre d'exteriors, actua bé".

Pel periodista "Puigdemont s'està destapant com un gran polític i un líder. En aquests moments, el líder en actiu més valuós de què disposa el Partit Demòcrata Europeu i Català, o Català i Europeu, que encara no m'ho he après bé. Mas també ho és, però el tenim en segona fila i es deixa dur massa pel ressentiment d'haver estat obligat a fer un pas enrere. Disgust comprensible, però que contrasta amb el positivisme de Puigdemont". I es pregunta "Qui més hi ha dins el partit amb aquesta força? Els altres que hi pugui haver encara s'estan fent".

I acaba el periodista assegurant "Diu Puigdemont que plegarà. Que no es tornarà a presentar, que la seva feina té una caducitat gairebé immediata. Un líder, president Puigdemont, amic Carles, no plega. O no ho diu. Un líder és una projecció de futur, sigui'm permesa l'expressió, i Puigdemont, que ha estat alcalde i diputat, té més futur que passat gràcies a com gestiona el present".