En un article al Punt Avui titulat "Desbordar els actor del règim de les autonomies" la diputada de la CUP, Anna Gabriel, afirma que "La CUP-CC expressa la voluntat de dirimir de forma definitiva el conflicte polític que almenys Catalunya manté amb l'Estat espanyol a partir de la convocatòria i la celebració d'un referèndum d'autodeterminació"
I ho explica a continuació "Perquè entenem que el referèndum és un instrument democràtic al servei dels pobles, que vincula les institucions que el convoquen, que permet obrir les portes de la independència donant les mateixes oportunitats i el mateix pes a les urnes a cadascun dels partidaris del sí, del no, o d'aquelles que no es volen manifestar. El referèndum permet, en definitiva, situar la defensa de l'expressió democràtica del poble de Catalunya en el centre del conflicte polític que l'Estat espanyol li planteja amb la negació del seu dret a l'autodeterminació".
D'altra banda critica Gabriel "Diuen alguns que avui Catalunya és al centre de la discussió sobre la governabilitat de l'Estat. El possible pacte del PSOE amb la resta de l'arc parlamentari per fer fora el PP podria, diuen també, revertir la situació d'emergència social. I ho diuen a partir d'una lectura volgudament parcialitzada que situa el poder en els escons del Congrés i que obvia el paper que juguen els mitjans, l'alta magistratura, el funcionariat de l'Estat, l'exèrcit o l'església. El poder, lamentablement, fa temps que no fa cara de representant electe. Dins la Unió Europea, el poder té seu a Berlín, delegació a les illes Caiman i dorm sovint a les clavegueres de l'Estat".
I afegeix al respecte "Que encara hi hagi una esquerra que entengui que es poden fer polítiques socials que aturin l'emergència en el marc dels límits de l'Estat, de l'article 135 de la Constitució Espanyola i de les autonomies de curta volada, no només és preocupant, sinó que pot fer que fins i tot quan es desplaça el PP de les institucions de govern, com ha passat al País Valencià o a les Illes, s'assisteixi a l'enorme decepció, que en el fons, en l'estructura del sistema econòmic i institucional, no hi ha canvis substancials".
Així, per a la diputada de la CUP "per les esquerres, però sobretot per aquelles que entenen que hi ha espai per generar una via democràtica de resolució del conflicte amb l'Estat, el referèndum hauria de ser una prioritat. No tant una carta de negociació, sinó una prioritat. Una prioritat expressada amb determinació tenaç, que faci possible que un país s'expressi, i que sobretot, permeti obrir la possibilitat de generar marcs constituents que replantegin d'arrel tot allò imprescindible per canviar allò que ha fet que les condicions materials de vida de centenars de milers de persones siguin incompatibles amb la dignitat".
Argumenta també Gabriel que "No hi ha grans motius per l'optimisme", en això puc coincidir també amb algú. Però pel que no hi ha motius, segur, és per negar-se a fer possible un exercici de democràcia plena. I a partir d'aquí, que els partidaris del no despleguin el seu ventall argumental. Que recorrin places i carrers, viles i ciutats i exposin per què és més convenient quedar-se a la monarquia espanyola que mirar de construir una república catalana".
I acaba assegurant amb contundència "El projecte emancipador que per nosaltres és la independència, no neix de cap base identitària, sinó que neix del municipalisme, del feminisme, de l'ecologisme i de la defensa dels drets socials. Neix, com no podia ser d'altra manera, de l'esperança de fer un món millor. I això comença ara i aquí".