Així, per a aquest "No obstant, crec que no hem de ser il·lusos per pensar que durant el 2017 els partits independentistes només pensaran en com convocar i guanyar el plebiscit. L'anàlisi racional també ens ha de portar a considerar que, malauradament, la cultura política mediterrània porta el tactisme en el seu ADN. I, per tant, no és menys cert que tots els aparelladors de les organitzacions també preveuen (encara que sigui remotament) un escenari de fracàs i retorn al model autonòmic –potser, fins i tot a la zona de confort per alguns– si van mal dades. L'ANC i Òmnium, per tant, no només tenen la feina d'eixamplar l'espai independentista, sinó que també tenen feina dins l'ecosistema independentista com a creadors d'un relat prou sòlid perquè cap formació política tingui temptacions de posar el fre de mà"



Esmenta també Ginesta que "l'última enquesta de La Vanguardia, apuntant a un clar sorpasso d'ERC al PDeCAT," i per a ell aquesta "té una lectura entre línies interessant. En aquesta batalla pel relat, hi haurà aquells qui intentaran fer descarrilar el procés apel·lant a l'ambició o els temors dels nostres líders polítics. Segons l'enquesta, Esquerra és el partit destinat a liderar el futur polític de Catalunya, mentre que la nova Convergència pateix encara un dilema identitari a causa d'un procés de refundació fet a mitges i una coalició de govern que la desgasta ideològicament. Dibuixant aquesta conjuntura, quantes veus interessades aconsellarien al junquerisme clavar un cop mortal al PDeCAT en unes noves autonòmiques o als líders neoconvergents retornar a la zona de confort, a la del seny i l'ordre? Sortosament, i com es veurà avui a Brussel·les, tinc la sensació que les actuals direccions dels dos partits tenen un ADN prou independentista per no deixar-se influenciar"

I conclou "Del quE no tinc cap mena de dubte, però, és que l'enquesta de La Vanguardia dibuixa un escenari polític molt plausible, en el context d'una Catalunya independent. ERC s'ha sabut consolidar seriosament en un espai de centreesquerra gràcies a l'acció de govern, al fet que la nova direcció ha sabut mantenir cohesionat el partit des de fa temps (insòlit en la seva història) i a l'estira-i-arronsa entre els dos pols independentistes, la CUP i el PDeCAT. Tresserras ho expressava de manera més sibil·lina: en la Catalunya independent hi haurà dues grans majories que caldrà que cooperin, "la dels republicans, amb els cupaires i els comuns i, també, la dels actuals partits independentistes". És a dir, ERC sempre com a referent".