A continuació el reproduïm íntegrament:

L'anunci de la fiscalia de demanar una pena d'inhabilitació de 10 anys per al president Artur Mas per haver convocat la jornada participativa del 9-N del 2014, per previsible i esperada, no ens pot deixar indiferents. L'interès de la fiscalia de l'Estat per promoure aquest cas va quedar palès des del primer moment. Els fiscals catalans van resoldre, inicialment, que no hi havia causa. Però la fiscalia general de l'Estat, òrgan que depèn del govern espanyol, va qüestionar frontalment aquesta resolució i va insistir a obrir una causa penal tant sí com no.

El 9-N, com van fer milers de voluntaris a tots el país, vaig posar el meu granet de sorra a fer-lo possible presidint un col·legi electoral a Sant Vicenç dels Horts. Aquell dia, una gernació, al llarg i ample del país, va prendre part en una votació que va demostrar la inquietud massiva de la ciutadania catalana per decidir el seu futur col·lectiu, democràticament. I va ser gràcies als milers de voluntaris a cada poble o barri –dels més de 900 municipis que té Catalunya– els que van fer possible l'èxit organitzatiu de la jornada. De fet, durant els anys precedents, des d'Arenys de Munt, el 13 de setembre del 2009, en aquella pionera consulta sobre la independència de Catalunya, centenars de municipis havien celebrat successivament consultes ciutadanes gràcies a l'entusiasme i a una determinació ciutadana admirables i sense precedents. Aquelles consultes van generar una onada creixent que finalment va desembocar en el 9-N del 2014, definit per un clima de civisme exemplar i per la voluntat de resoldre democràticament, votant, el futur de Catalunya com a nació. Hi ha un país, a Europa, on la gent s'erigia en la protagonista d'un gran canvi. Catalunya.

Si la conseqüència d'una jornada viscuda amb emoció, protagonitzada per 2.344.828 persones, és un procés judicial contra els exconsellers Irene Rigau, Francesc Homs, Joana Ortega i l'expresident Artur Mas, la resposta de la societat catalana no pot ser cap altra que estar incondicionalment al costat dels que han estat els seus representants electes. O dels que avui ho són, com l'avui presidenta del Parlament, Carme Forcadell, amenaçada repetidament per haver permès el debat democràtic al Parlament de Catalunya des de l'inici d'aquesta legislatura. És imprescindible que tots els demòcrates, amb independència de la nostra filiació política, assumim conscientment que aquest és un judici que ens afecta a tots i a cadascun de nosaltres. I, com a conseqüència, que sapiguem defensar drets fonamentals, que són els que col·lectivament aspirem a exercir com a poble amb plenitud. Els drets ho són quan s'exerceixen. No s'hi val a proclamar drets ni a reivindicar-los si després no hi ha voluntat d'exercir-los i defensar-los. I, en cap cas, com a demòcrates, però tampoc com a catalans (quan la causa de fons és decidir l'estatus polític de Catalunya), podem restar impassibles davant la coerció a l'expressió d'aquests drets i encara menys quan s'arriba al límit de perseguir-los penalment en la figura dels representants electes del poble de Catalunya.

Si els catalans som subjecte de drets, com a nació que vol reeixir, tenim l'obligatorietat de defensar-los i la necessitat d'exercir-los ja sigui davant una jornada participativa, seguint la línia de les consultes celebrades prèviament arreu del país, o davant les actuacions d'un Tribunal Constitucional i d'un sistema judicial que impedeixen, un dia i un altre, (desnonaments, impostos sobre nuclears, habitatges buits, pobresa energètica...) donar resposta a les urgències i demandes de la nostra societat.

"Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots."