segons la qual en divuit mesos el Principat executaria la desconnexió d'Espanya, té en el debat parlamentari d'avui i demà el moment segurament més determinant".



Així, per a Partal "Puigdemont avui està obligat a dir-nos de quina manera creu que es pot completar el procés, al voltant de l'estiu de 2017. Aquesta és l'obligació que va assumir voluntàriament en convocar la qüestió de confiança. Segur, per això, que ha explorat totes les solucions i propostes que se li han posat sobre la taula. Segur que ha dibuixat escenaris i ha imaginat repercussions. Segur que no s'ha pres a la lleugera l'estudi de les dificultats que tots els escenaris plantegen".

I afegeix al respecte "És del resultat d'aquest exercici que esperem avui claredat. Una proposta nítida, que no vol dir necessàriament una proposta completament tancada però sí una indicació del camí a seguir que no siga possible confondre a la primera corba. Si aquesta vesprada els diputats ixen del Parlament amb aquest dibuix fet, siga quin siga, haurem guanyat molt i el president haurà fet el paper que se li reclama i que només ell pot fer. El que passe a partir d'aleshores, però, ja no dependrà només de Carles Puigdemont".

Conclou aquest que "Quan Puigdemont va reaccionar a la derrota dels pressupostos proposant una qüestió de confiança va demostrar un tarannà que avui s'hauria de confirmar. Va dir que les decisions tenen conseqüències i que ell no volia passar de puntetes sobre una votació parlamentària que evidenciava que la majoria independentista no era capaç de tirar endavant el procés. Em va semblar entendre, aleshores, que amb això enviava un missatge: ell està disposat a fer de president però és conscient que ni tan sols un president pot fer-ho tot. Així que calia que els papers s'ordenaren i que cadascú fes la seua feina amb el màxim rigor possible i sense confondre rols. Per això crec que hem arribat al dia d'avui en les condicions i de la manera que ell ha volgut. I demà, en tot cas, ja serà el moment de tots els altres".