Mas a la presidència, però ja tenim elements per a saber quin aire tindrà amb el 130è president, Carles Puigdemont".

Destaca Cardús "L'absència de subterfugis es va fer palesa ben aviat. En la presa de possessió com a president, Puigdemont va canviar la fórmula per a prometre el càrrec que s'havia utilitzat des dels temps de Tarradellas" i com "Poc després, al primer ple parlamentari per a exposar la composició del govern, no va recórrer a cap eufemisme a l'hora de marcar com a objectiu principal del govern de 'situar Catalunya a la porta de la independència en divuit mesos'.

També en valora "la cara més afable i capaç de connectar amb els adversaris polítics. Després de setmanes d'una relació molt dura entre convergents i membres de la CUP, que s'acabava de saldar amb el cap de Mas, Puigdemont va seduir els diputats més irreductibles de l'esquerra independentista. Aquesta capacitat de connectar, amb moments de punxa i forta dissensió, s'ha mantingut des del primer dia, segons que expliquen des de les files de la CUP".

Pel que fa a la seva relació amb els republicans explica Cardús "Els mesos posteriors a la consulta del 9-N havien tensat molt la relació entre Junqueras i Mas i hi havia una gran desconfiança entre els dos partits que es disputen la centralitat del sobiranisme. El canvi de titular a la presidència de la Generalitat va portar la relaxació que calia per encarar els mesos decisius de legislatura. Fins al punt que en els cercles més pròxims a Junqueras, quan els demanen per Puigdemont, comenten: 'Aquest sí que és independentista.' La desconfiança que sentien amb Mas s'ha diluït amb Puigdemont".

Recalca ,d'altra banda, el periodista com Puigdemont ha reiterat que no pensa perpetuar-se en la presidència de la Generalitat i això fa que " Els socis al govern i al grup parlamentari veuen en Puigdemont aquell independentista de pedra picada disposat al sacrifici per a l'objectiu superior. A diferència de Mas, al president ningú no li exigeix demostrar el seu compromís independentista a cada passa que fa"

No són èpoques per a covards, no són èpoques per a temorosos ni per a fluixos de cames; no són èpoques per a resignar-se a la confortabilitat. Ens toca assumir responsabilitats encara que no siguin les que t'imaginaves.' aquesta afirma Cardús "és una consigna que també transmet als consellers i als seus col·laboradors més pròxims. 'Hi ha dificultats evidents. Però mai cap procés d'independència no ha tingut tants preparatius, fulls de ruta i estructures institucionals avançades com el nostre. Mai no s'estarà a punt al cent per cent', reconeix el president en cercle reduït. Però a continuació deixa clar que no s'hi ha posat per a frenar, sinó al contrari".

Un altre punt que en  destaca " el convenciment de Puigdemont que Espanya no oferirà res de substancial a Catalunya per a canviar el rumb de la política catalana" i que "no hi havia 'plans B' alternatius a la independència: 'Ens asseurem a la taula encara que sigui per a fer un inventari de discrepàncies. […] Si no els fa res, anem passant."

I finalment ens diu al respecte "Tots aquests factors confegeixen un nou estil a la presidència que es reforcen amb una habilitat de Puigdemont: l'ús de les xarxes socials i el domini del llenguatge dels mitjans de comunicació".

I acaba Cardús "En qualsevol cas, dos mesos després del canvi de protagonista sobtat, el guió del procés entrarà aviat al segon acte i serà el moment de confirmar els veritables pros i contres del factor Puigdemont"