Afirma que "tots els partits s'hi jugaven molt en la cita de la CUP i encreuaven el dits perquè l'assemblearisme afavorís els seus interessos" i afegeix que qui va respirar més tranquil després del no de la CUP a Mas va ser el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. "Erigit en l'àrbitre de la governabilitat [...] Sánchez era més conscient que ningú que el pressing que havia rebut fins ara seria una sessió de spa comparat amb el que rebria a partir del dia d'avui si hi havia un govern en marxa a Catalunya amb l'aval de Junts pel Sí i la CUP". Opina que el no a Mas regala un temps de maniobra a Sánchez davant l'amenaça d'un congrés del PSOE.

Per la seva banda, el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha volgut fer una distinció entre "dos PSOE": "el que està amb el PP i el que vol avançar" a aquest darrer, Iglesias li envia l'oferta "d'explorar la possibilitat que el PP no governi". Creu "el gran obstacle per a una entesa PSOE-Podem és el referèndum vinculant amb el qual s'ha compromès Iglesias", tot i que des de Podem insisteixen en què no fa gaire que dirigents del PSOE i el PSC defensaven la consulta pactada.

I afegeix que "El no de la CUP, de retruc, podria resultar tràgic per a Ciutadans, que, tenint ara el rang de líder de l'oposició al Parlament, veurà com la legislatura catalana no arrenca".

I conclou l'article afirmant que "l'aforisme d'Aznar sobre la històrica desunió catalana era de lectura ràpida [...] però el drama d'Aznar és que la inestabilitat a Espanya fa que els líders estiguin pendents de comptar vots per a una investidura i no de rescabalar profetes incompresos".