Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 4 de de novembre del 2016 | 10:42
Recull de premsa · Política catalana

Pugès: "Ja hi tornem a ser"

En un article al Punt Avui Pere Pugès en relació al moment en el que es troba el Procés català assegura "Entre bona part de la nostra classe política hi ha massa nervis i pressa per situar-se primer en la graella de sortida i jugar amb avantatge en la lluita per aconseguir l'hegemonia política en el futur immediat i, de passada, per posar-se les medalles del protagonisme en aquest procés".

A continuació el re`produïm íntegrament:


Es veia a venir. Circulaven massa notícies i rumors sobre el procés constituent i com el veien els diferents partits amb representació parlamentària. Molts mesos de reunions per acabar fent una resolució que tenia més a veure amb el full de ruta del procés i la voluntat de ratificar la declaració de sobirania que de fer propostes concretes i efectives per posar en marxa un procés de participació ciutadana per definir les línies mestres del nou país. Amb els darrers moviments de la CUP i d'ERC, cadascun posant en marxa el seu propi procés participatiu i el silenci cada cop més habitual del PDECat, es fa evident que els rumors es confirmen. Cadascú a la seva, com ha estat habitual en molts moments d'aquest procés. I els adversaris del procés, de dins i de fora, contents, recuperant l'alè i veient, novament, una escletxa per on entrar.

Entre bona part de la nostra classe política hi ha massa nervis i pressa per situar-se primer en la graella de sortida i jugar amb avantatge en la lluita per aconseguir l'hegemonia política en el futur immediat i, de passada, per posar-se les medalles del protagonisme en aquest procés. És ben curiós, cada cop que sembla que tornem a anar bé, ja ens encarreguem nosaltres mateixos d'obrir un flanc per a la confrontació interna.

A hores d'ara trobem almenys cinc projectes que, més o menys, van en la mateixa direcció. Els dos que hem esmentat, impulsats directament per partits polítics, i tres d'impulsats des de la societat civil (Reinicia, Constituïm i La Marxa Som). Tots es defineixen com a projectes oberts a la participació de tothom; però, paradoxalment, la majoria no ha fet res per posar-se d'acord amb els altres i construir un únic projecte comú, condició indispensable per fer possible la participació de tothom.

Per ser justos, hauríem de dir que l'únic projecte nascut amb vocació real d'inclusivitat i transversalitat és el de Reinicia. Durant molts mesos va saber anar teixint les complicitats necessàries entre diferents organitzacions nascudes per impulsar el debat constituent o sobre el país que volem construir, però a hores d'ara és un projecte que ha perdut gas i suport, sobretot per la indefinició de la comissió parlamentària que havia d'impulsar el debat ciutadà i perquè tots els projectes tenen uns tempos concrets, que una vegada superats provoquen el desinflament, les desercions i les "escissions", que és com entenc els altres dos projectes impulsats des d'organitzacions de la societat civil.

Mentrestant, l'ANC i OC –sense les quals cap projecte d'aquests pot tenir la potència necessària per ser creïble– s'ho miren una mica de lluny, esperant que el panorama s'aclareixi. Crec que també és una posició errònia i la situació actual ho demostra. La manca d'iniciativa i de decisió d'aquestes grans entitats ha ajudat al sorgiment de les iniciatives partidistes que, ben legítimament, han optat per fer el que necessiten –ampliar el seu cercle d'influència– utilitzant un instrument que hauria de ser de tots... però que ningú ha sabut –o volgut– posar en marxa.

És una situació que em recorda molt l'etapa de creació i naixement de l'ANC –anys 2010 a 2012–, en un escenari polític dividit i enfrontat i, sobretot, amb un tacticisme de curta volada que feia feredat. Com a conseqüència, cap partit ni cap entitat històrica creia en el projecte de l'ANC. Va caldre el cop de puny damunt la taula que va representar la manifestació de l'11 de setembre del 2012 perquè tothom corregués a pujar al carro, no fos cas que en quedés fora.

Reconec que la situació d'ara és molt més complexa i que la confrontació partidista dins el corrent majoritari –l'independentista– utilitza tots els mitjans disponibles, encara que algunes vegades posi el procés en perill. Però cal un nou cop de puny damunt la taula per aconseguir que el debat ciutadà sobre el país que volem sigui realment obert a tothom i que tothom participi en el mateix debat. I aquest cop de puny– només pot fer-lo la mateixa societat civil organitzada o la màxima autoritat del país.

Tenim el procés polític just on calia. Referèndum o referèndum no és només una proposta en relació amb l'Estat espanyol i la comunitat internacional. És, sobretot, una proposta perquè la immensa majoria dels ciutadans d'aquest país participin en la decisió més important que prendrem en la nostra història democràtica. I el debat ciutadà sobre quin país volem construir els ciutadans és la millor manera de demostrar quin sistema de participació política proposem i per decidir com han de ser la nostra sanitat, l'ensenyament, l'administració pública, l'organització territorial, l'estructura econòmica, el treball, la igualtat de gènere,... Un sistema de participació obert a tothom i amb capacitat de recollir les propostes de tothom.

Tenim pressa i no ho podem espatllar. Ara més que mai dependrà de nosaltres. Deixem els interessos partidistes arraconats encara una temporadeta més i construïm, junts, les bases d'un país on realment valgui la pena de viure-hi!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat