En aquest article, l'economista Miquel Puig critica els partits independentistes que prioritzen la creació d'estructures d'estat quan el més urgent és, en primer lloc "proposar el model de país; el segon [...] guanyar la batalla de les idees i aconseguir així les majories; i només aleshores ocupar-se d'altres qüestions".
Creu que, després del 27-S l'independentisme ha entrat en una fase diferent de l'anterior "caracteritzada per la mobilització i per la fantasia unilateral". Diu que "tot i que la nit electoral es van voler llegir els resultats com el 'mandat democràtic' que legitimava aquella independència unilateral, el realisme s'ha anat obrint pas inexorablement" i ja no es presenta el Procés com una decisió unilateral de les institucions catalanes, ni tan sols d'un suposat acord bilateral, sinó com un procés inevitablement multilateral. "En definitiva, que la independització es veu cada cop més de l'única manera que es pot veure: com un procés ordenat. A l'escocesa".
I es pregunta: "si fins i tot Junqueras ha deixat de creure en una independització unilateral, per què seguim considerant necessari crear "estructures d'estat"? I puntualitza que els independentistes escocesos, "precisament perquè mai no van considerar una independització unilateral, no es van ni preocupar ni ocupar de crear-ne cap. Del que es van ocupar va ser de convèncer tants escocesos com va ser possible de les virtuts de la independència".
Comparteix amb altres observadors que "un referèndum dins de la legalitat espanyola és inevitable" però es pregunta si hi ha prou majoria: "Dos milions de catalans han votat en dues ocasions independència; són molts, però ni són prou, ni les consultes eren prou comprometedores". I diu que el que cal per consolidar aquesta majoria són "uns partits que transmetin a la població la confiança que, arribat el cas, serien capaços de gestionar el país ordenadament i de convertir-lo en una cosa millor".Però lamenta que aquests partits no existeixen. "Hi ha tres candidats (ERC, CDC, Demòcrates), però cap d'ells -per inseguretat o per incapacitat- no ha definit un projecte consistent de país".
Des del seu punt de vista, com a economista, creu que "aquest projecte hauria d'incloure almenys quatre elements: el model productiu; el model educatiu, científic i tècnic; el model de relacions laborals; i, finalment, el model d'equitat". I critica que entre els independentistes s'hagi instal·lat "la idea que el més urgent és crear les estructures d'estat que permetin tocar el dos a la francesa, que el segon és consolidar les majories que desitgin fer-ho i que només després d'haver marxat serà el moment de parlar del país que es vol construir" quan ell creu que la seqüència correcta és exactament la contrària: "el primer és proposar el model de país; el segon és, des d'aquella proposta, guanyar la batalla de les idees i aconseguir així les majories; i només aleshores ocupar-se d'altres qüestions". I conclou que "les úniques estructures d'estat urgents són partits capaços, per idees i per quadres, de gestionar un país independent".