I en relació a aquesta afegeix "Alguns observadors repeteixen que els problemes de Convergència s'originen amb el gir independentista. Aquesta asseveració té poc fonament. Si en tingués, el suport electoral que perd CDC aniria al PSC, que era el seu etern rival i que ha abraçat la causa unionista. El fet que tots dos estiguin dessagnant-se simultàniament prova que el problema és un altre" i també que "Els dirigents de Convergència proclamen que la refundació és necessària per renovar-se. Tampoc això no té gaire sentit. El PSOE no es va haver de refundar per deixar de ser marxista, antiatlantista, republicà i partidari del dret a l'autodeterminació dels pobles d'Espanya. Tampoc ERC o el PNB han necessitat refundar-se per adaptar-se als canvis -enormes- que ha experimentat la societat des que es van crear. Els partits es renoven canviant els líders i, com a molt, modificant algun punt de l'ideari".

Així, per a Puig "

Quan un partit es "refunda" és que està mirant d'escapar del seu passat"

ja que assegura

L'economista no dubte de la necessitat d'aquesta renovació però ens diu " El nou partit tindrà líders i ideari de la vella Convergència. Fins i tot el nom pot ser similar. ¿Com s'aconseguirà que els votants deixin d'identificar el nou partit amb allò de què es vol fugir? Em fa l'efecte que els militants actius, immersos en el procés de refundació ( superdissabte inclòs), estan convençuts d'estar recorrent un llarg camí, mentre que, per a qui els observa, no estan sinó fent piruetes sense moure's de lloc".

I acaba posant-nos l'exemple del Front Nacional que va expulsar el seu propi fundador,Jean-Marie Le Pen per afirmar "No dic que la refundació de CDC no pugui tenir èxit a molt llarg termini, però sí que sostinc que seria molt millor, per al partit i per a Catalunya, que, en comptes o a més de refundar-se, expulsés els membres de la família Pujol. A mi em sembla que només d'aquesta manera quedaria clar que el nou partit ha trencat amb la corrupció, una condició indispensable per iniciar la remuntada".