indubtable en qualsevol país civilitzat per a tots aquells que haguessin utilitzat fons públics per destruir l'enemic polític–, els responsables polítics d'un fet polític hauran de respondre davant els tribunals com vulgars delinqüents".

Així per a Riera "davant aital panorama i amb la perspectiva que la situació política espanyola no canvia, ni sembla que hagi de canviar anys a venir, la millor opció és accelerar la sortida. Tirar endavant el full de ruta previst, recuperar la CUP –o que ells hi tornin, millor dit– i intentar assolir més suports en l'àmbit de l'esquerra delscomuns, aquests que, a hores d'ara, encara no s'adonen que amb Espanya no hi ha camí per córrer, que el referèndum que tant anhelaven i prometien només se'l van creure els de sempre i que, si volen, ens podem estalviar quatre anys d'humiliacions financeres i de desgreuges en obra pública"

I proposa a mode de conclusió "De fet, podríem fer com ha fet Escòcia després del referèndum delBrexit: al·legar que els resultats de les eleccions a Catalunya no tenen res a veure amb el còmput estatal i demanar una sortida a la Unió Europea. Fins i tot Rajoy ho agrairia: sense els diputats catalans ho tindria millor per assolir ser president de nou"