En el seu article Un nyap necessari, Toni Soler reflexiona sobre el procés d'elaboració de l'Estatut de 2006, ara que aviat es compliran deu anys de la seva aprovació al Congrés, i què ha suposat per a la política catalana actual.
Explica que aviat farà deu anys que el Congrés va aprovar "l'Estatut d'Autonomia, que Maragall volia que es conegués com l'Estatut de Miravet", però que "en aquell moment el text ja estava pràcticament mort, com el govern tripartit que l'havia impulsat. L'ambiciosa proposta sorgida del Parlament de Catalunya (amb el suport de 120 diputats sobre 135) va generar una onada de catalanofòbia que el PP va utilitzar per desgastar el govern Zapatero. El PSOE -amb el PSC de Montilla- va retallar el text, Alfonso Guerra se'n va vantar amb pèssim estil (" nos lo hemos cepillao") i CiU va reblar el clau pactant a la Moncloa, d'esquena al Parlament, un acord definitiu amb una clàusula fora del redactat: era el punt en què Zapatero es comprometia a evitar un nou tripartit a Catalunya. Després, ERC va saltar de l'acord i del govern. El PP va portar el text al Tribunal Constitucional i la resta ja ens la sabem de memòria".
Opina que "L'Estatut del 2006 no va suposar cap salt endavant de l'autonomia catalana, ni en competències ni en finançament, però és un punt d'inflexió definitiu en la política catalana. Va desencantar molts catalanistes partidaris del peix al cove o de l'horitzó federal", i més encara quan el Tribunal Constitucional va acabar d'escapçar el text. "Va ser el final de l'era de la Transició i l'inici d'un temps nou".
Creu que "en l'etapa actual, producte directe de l'Estatut fracassat, el catalanisme intenta demostrar que està madur per anar un pas més enllà i per enfrontar-se directament a les humiliacions de l'Estat" i destaca l'habilitat dels partits independentistes per generar relat i mobilitzar la societat civil, però creu que "no han aconseguit encara l'hegemonia necessària, ni han demostrat la força política per aplicar el seu programa de ruptura controlada". Afirma, pèro, que el sobiranisme compta amb l'eina del Govern de la Generalitat i l'estratègia que "la gran majoria de la població sap (amb més o menys recança) que és impossible tornar al 2006". I finalment conclou que "L'Estatut de Miravet va ser un nyap necessari", el que va desencadenar-ho tot.
