Però ara cal entendre que el Procés, justament perquè ha avançat, s'enfronta a reptes més complexos que demanen fredor, constància i realisme. Els sobiranistes necessiten buscar respostes, prioritzar, polititzar-se. Necessiten menys fervor i més intel·ligència. Menys simbolisme i més realitat. Oblidar-se del desgastat adjectiu històric".

Un segona seria "restablir consensos" perquè ens diu Soler "Si l'independentisme supera el 50% dels vots, tindrà un mandat clar. Si no ho aconsegueix (i no ho aconseguirà si en el pròxim any i mig no canvien molt les coses), seguirà sent una força central, però haurà de buscar consensos. Una bona manera és obligar a definir-se tots els partits que volen un nou estatus per a Catalunya, i fixar amb ells unes bases de discussió" i afegeix que  cal posar les posar les cartes sobre la taula  i que " És molt millor això que no pas el miratge actual, que consisteix a atreure elscomuns a un procés constituent on es debat sobre com ha de ser el país, sense dir quin grau de sobirania tindrà, la qual cosa és una absurditat, i a més permet a la gent de Podem i companyia seguir fent la viu-viu".

I una tercera la centra en "el govern" i assegura en relació a aquest punt "L'independentisme controla el govern de la Generalitat, les diputacions i 785 ajuntaments. Perquè això sigui una força, cal esprémer al màxim les capacitats de l'autogovern i explicar-les (comunicar!) de manera clara i persistent" i  demana "Que el sobiranisme governant apliqui el seu programa i que sigui el govern espanyol el que es vegi obligat a afirmar la seva autoritat passant per damunt dels interessos de la gent. Necessitem una confrontació de legitimitats, no pas una cursa de desafiaments amb més testosterona que sentit polític".