En un article a l'Ara Antoni Vives afirma que "Des del punt de vista nacional, les eleccions del 26 de juny ajuden a desxifrar el moment pel qual passa el conjunt de la nació, vull dir el Principat, el País Valencià i les Illes Balears. Prenent com a mesura la vitalitat política de les opcions amb caràcter nacional".
Així, per a Vives "malgrat tots els problemes de CDC, i les indefinicions ideològiques, malgrat la dificultat dels candidats per donar una imatge nítida del que CDC pot oferir a la societat catalana actual, el resultat permet encarar el congrés d'aquí unes setmanes amb una certa confiança. I en el cas d'ERC, els resultats històrics tornen a confirmar el bon moment de l'equip d'en Junqueras, fan palès que s'ha consolidat elsorpasso en l'eix nacional català, i que ERC ja és la primera força política sobiranista al país. Gran èxit per a tothom! O no. Perquè la manera potser no tan clàssica de fer l'anàlisi, o de fer el comentari, és dir que els resultats de fa dos diumenges parlen de les limitacions polítiques que comporta no comptar amb una organització gran, que expressi amb eficàcia la voluntat majoritària del poble de Catalunya". I per això creu que s'hauria de consolidar "Junts pel Sí com a partit, que englobi l'espectre polític que va des del liberalisme fins a la socialdemocràcia, però que entén que, sense la vertebració d'aquest espai polític en unes soles sigles, no és possible avançar en el camí cap a la independència del país".
Afegeix al respecte d'això que "Aquest, diguem-ne, Partit Demòcrata Català, aquest partit dels liberals (en el sentit anglosaxó del terme), aquest partit dels social-liberals sobiranistes, permetria posar al seu lloc la dreta espanyola amb ínfules regeneracionistes, la dreta espanyola tout court, la nova esquerra podemita, que ha tocat sostre tant a Catalunya com a Espanya, i l'esquerra cupaire, tan fidel al guió de fer que les coses sempre puguin anar pitjor".
Pel que fa a les Illes afirma que "El resultat de les eleccions ha estat una nova decepció. No criticaré aquest darrer intent, perquè cal ser a les Illes i ser de les Illes per comprendre fins a quin punt és clau poder desempallegar-se de la dreta duríssima i literalment enemiga de tot el que sona a català que ha dominat l'escena illenca els darrers anys. El que sí que penso que és necessari és que els dirigents del PSM i de Més comencin a plantejar-se si de debò és necessari experimentar gaire més, o si el que cal és reforçar altre cop el nacionalisme balear a base del millor que té: les persones, el capital humà".
I pel que fa al País Valencià només fa un esment a que "la ciutat de València segueix sent-ne la veritable pedra de toc. Una presidència de la Generalitat i una capital en mans de persones honestes ens omplen d'esperança".
Finalment ens diu "Cal fer girar la nostra política al voltant de la nació. D'un concepte de país generador d'oportunitats per a tothom, autoreferenciat i lliure".