Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 14 de de febrer del 2017 | 11:02
Recull de premsa · Política catalana

Vives: "Nosaltres i ells"

En un article a l'Ara Antoni Vives afirma que "

El populisme, el justicialisme, és el regnat del sil·logisme en què ells, l'altre, el que no és dels nostres, és menyspreable.

La construcció de l'altre justifica les proves falses, com els comptes a Suïssa o el cobrament inventat de comissions en paradisos fiscals.

La construcció de l'altre converteix les analogies en proves. La invenció de l'altre exigeix la difamació, la infàmia, convertir la gasòfia en categoria política. No hi caiguem mai. Ens en faria còmplices"

A continuació el reproduïm íntegrament:


En la invenció de l'altre hi ha l'essència del que alguns anomenen la nova política. Una nova política que és molt vella, molt antiga. L'altre és el dolent, l'altre és el privilegiat. L'altre és l'encarnació de tots els nostres mals. Els altres inventats acostumen a ser senzills. Vull dir que se'ls pot definir amb quatre paraules: són musulmans i per tant són amics dels terroristes. Són jueus, i per tant van assassinar Crist. Són catòlics i per tant són còmplices del poder. Són empresaris, i per tant són sospitosos. Són sindicalistes, i per tant són uns dropos.

 

L'altra manera de gestionar la invenció de l'altre és afirmar que nosaltres som els bons, els purs. Recordo que, fa molts anys, discutíem en alguns entorns si nosaltres, en aquest cas els independentistes, havíem de seguir sent els pocs i bons que érem (vaja, que ens pensàvem que érem) o havíem de començar a treballar per no ser tan pocs, i ens havíem d'obrir a totes les sensibilitats. D'alguna manera alguns de nosaltres optàvem per barrejar-nos amb opcions més ambigües, menys omniexplicatives. Optàvem per trencar les barreres entre el nosaltres i l'ells, seguint el millor de la tradició del nacionalisme català majoritari. Ho sabem de memòria i ens hem cansat de repetir-ho: és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya, i en vol ser. ¿Fins i tot el capità general de la V Regió Militar?, preguntaven alguns amb aire sorneguer. I la resposta havia de ser indiscutiblement que sí. Després, les diferències polítiques, també amb el capità general, les dirimiríem a les urnes, o al Parlament, o als mitjans de comunicació lliures i democràtics que entre tots ens havíem donat.

L'onada populista, l'onada justicialista, els escàndols que d'alguna manera les han justificades, ens han tornat a situar en aquest nosaltres i ells dramàtic. Tot s'hi val si no ets dels nostres. No hi ha estat de dret que aturi la maledicència, no hi ha estat de dret que respecti la presumpció d'innocència. No hi ha estat de dret ni cultura política que reforci els que, des dels mitjans, defensen la deontologia professional. L'opinió s'ha convertit en notícia, i la notícia ha esdevingut supèrflua. Recordo que de petit i de jove escoltava José María García moltes nits. En García feia un programa esportiu en què les opinions eren una conseqüència de la notícia, de la recerca periodística. Avui veiem com molts programes esportius no són res més que tertúlies banals, en què la notícia és tan sols qui la diu més grossa. Això passa en el món de l'esport, però també de manera dramàtica en el món de la política. Nosaltres i ells.

Tertulians que s'asseuen a taula amb la samarreta del seu equip. Tothom parla en nom del poble. Tothom és el poble. Trump és el poble, i ho diu sense embuts. Colau és el poble.
Corbyn, Mélenchon, Haider, Le Pen són el poble, parlen en nom del poble, només ells. Atenció, no és que aquests noms no representin res. No ho estic dient. Al contrari: representen el cansament d'una part molt important de la població que està farta de promeses i de receptes simplistes. El drama és que aquesta població, que no és tot el poble, mira de solucionar els seus problemes amb una ració doble de simplisme, sempre amb aquell aire de tertúlia o de debat televisiu de prime time surant en l'ambient.

Estem anomenant populisme a aquest fenomen. Els populistes són els que actuen en nom d'un poble imaginari, un poble que no té reflex a les urnes, un poble que es posen a la boca i que, en fer-ho, confonen amb els seus seguidors. És per això que per als populistes, els que neguen que a Catalunya hi hagi una majoria parlamentària obertament sobiranista, tota oposició als seus postulats és il·legítima. Il·legal. Perillosa. Subversiva. Cal destrossar-la. És per això que per a ells s'hi val tot. Populistes de dretes, d'esquerres, de centre, conservadors, progressistes. Populistes formadíssims. Populistes amb hàbit de justicialisme que confonen una opinió amb una prova, un relat (quin mal ha fet aquest concepte en el món de la política!) en què totes les peces semblen encaixar amb la mateixa prova. El populisme, el justicialisme, és el regnat del sil·logisme en què ells, l'altre, el que no és dels nostres, és menyspreable.

La construcció de l'altre justifica les proves falses, com els comptes a Suïssa o el cobrament inventat de comissions en paradisos fiscals. La construcció de l'altre converteix les analogies en proves. La invenció de l'altre exigeix la difamació, la infàmia, convertir la gasòfia en categoria política. No hi caiguem mai. Ens en faria còmplices.

P.D.: Vull donar les gràcies públicament per les nombrosíssimes mostres de suport que he rebut aquests dies. Senyal que estem vencent la por.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat