Així afegeix "Ja fa temps que tots sabem que el procés nacional de Catalunya no és un joc de suma zero. Això no acaba en empat. Ho sabíem de sempre, però durant un temps ens havien mirat de convèncer que l'empat era possible: ni ells eren tan forts per acabar amb les aspiracions nacionals del poble català, ni nosaltres prou forts per acabar fent prevaldre el nostre dret històric. Aquest reconeixement de la impossibilitat que cap de les parts guanyés del tot -emparada pel procés de la Transició, en el qual el consens, i la necessitat d'accelerar tant com fos possible la consolidació de les estructures democràtiques de l'Estat, va convertir en instrumentals tots els acords possibles- va dur-nos a l'equilibri inestable, però equilibri al cap i a la fi, dels darrers trenta anys. El sistema de partits, les relacions institucionals, i també humanes, els lideratges, es van configurar al voltant d'aquest ecosistema político-administratiu".

També posa de manifest que existeix una "confrontació entre els que pensem que la llibertat individual, l'economia social de mercat, la llibertat d'empresa i la democràcia representativa són els ingredients bàsics amb els quals cal conformar una societat justa, acollidora i generadora d'oportunitats, amb els moviments i partits altermundistes, avui molt estesos, de matriu anarquista o comunista i anticapitalista, o bé d'arrel ultradretana i populista".

Tot i que per un moment afirma "va semblar que el naixement exitós de Junts pel Sí permetia ser molt optimista. Al cap i a la fi, l'instrument polític es posava al servei de l'estratègia, i no a l'inrevés, com ha passat tantes vegades: una formació política oberta, d'estructura soft, a l'estil de les més modernes. Fins i tot amb un nom que li permetia lluitar amb encert contra els que s'amaguen darrere dels conceptes de vella i nova política, per amagar la veritable ideologia, les veritables intencions. Tot això formava part dels nostres actius"
.

I conclou "Hi ha prou elements, doncs, per acabar reforçant aquest espai polític central, transversal però fort i unit, que necessitem per guanyar. Les dinàmiques internes dels partits no haurien de precipitar els esdeveniments. L'estratègia ha d'estar al servei de la victòria, i no al servei d'un codi d'honor prepolític: no és essencial acomplir dates ni terminis. El que és essencial és llegir bé el moment polític, projectar-lo cap al futur, mesurar bé les forces totals disponibles en cada moment, i actuar en conseqüència. Si no es fa així, és molt possible que perdem".