Barcelona ·
El sociòleg Salvador Cardús ha indicat a un article publicat a l'Avui que l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, assegura que el federalisme que predica ICV no és factible i que a la resta de l'Estat ningú no creu en la necessitat d'avançar cap a una fórmula federal: "I es demanava: Quin sentit té, per tant, seguir apostant per una opció que ningú més no creu possible ni necessària?".
"Romeva -ha dit Cardús- per bé que en tot l'escrit evitava recórrer a la paraula maleïda, la independència, era prou clar: La decepció [respecte d'un hipotètic federalisme del PSOE] ha estat tal que ja no hi veig recorregut, en aquesta opció, i per tant, es decantava per una desconnexió de l'Estat i una connexió amb Europa".
Una altra "confessió" que Salvador Cardús ha comentat "però ara en sentit absolutament contrari" a la de Romeva és la del diputat del mateix partit a la cambra espanyola: "Herrera va dir: Necessitem un referent d'Estat. En aquests barris [obrers i de l'àrea metropolitana] el circuit comunicatiu es dóna en clau d'Estat, i aquest és un dels problemes que ICV té, ho confesso". Cardús ha indicat que Herrera, "d'una banda atribueix la flaquesa electoral de l'esquerra verda als barris obrers [...] a la subjugació a un espai comunicatiu espanyol, obviant el fet que ja fa temps que el discurs d'ICV és cada vegada més el propi d'una classe mitjana progre amb (falsa) consciència cosmopolita".
Tot i això, l'autor de l'article ha advertit que la seva intenció no és "fer una crítica específica d'ICV" perquè "gestos tan contradictoris com els de Romeva i Herrera els trobaríem en tots i cadascun dels partits catalans actuals", i ha esclarit les intencions de les seves observacions: "Castells i Vallès coincideixen en el seu projecte socialdemòcrata, però la lleialtat nacional situa l'un als antípodes de l'altre. Puigcercós i Ridao són dos independentistes, sí, però l'estratègia catalana d'un i l'espanyola de l'altra grinyolen. Mas i Duran comparteixen plantejaments liberals, però l'ambició espanyola d'un topa amb l'ambició catalana de l'altre. I aquest és un dels molts drames de la política catalana actual: Espanya ens divideix".
Salvador Cardús ha dit que l'estat espanyol actúa esquerdant tots els partits polítics catalans "pel mig" i ha corroborat que "l'eix nacional no posa els uns a una banda i els altres a l'altra, sinó que ara els travessa a tots": "L'esquerda és especialment greu en uns moments que el país comença a reaccionar amb fermesa en contra de la paràlisi nacional a què ens han abocat trenta anys d'autonomisme. De manera que el més previsible és que, en els propers mesos, l'esquerda es vagi obrint més cada dia" .
Finalment, l'autor de l'article ha conclòs que "la veritable inestabilitat de la política catalana, la veritable esquerda que fa trontollar els partits, és la renúncia nacional" i que ara "és l'hora dels més ambiciosos, dels que ofereixin horitzons clars i dels que garanteixin compromisos arriscats": "El dilema, en tot cas, és entre la inestabilitat dels que arrisquen per anar endavant, o la inestabilitat dels que es resignen a una més gran desafecció".
