Barcelona ·
Miquel Caminal, catedràtic de teoria política de la Universitat de Barcelona, publicava dissabte a El País, un exhaustiu article sobre la "cultura federal i els nacionalismes" a l'Estat espanyol, un engranatge que mai ha acabat de quallar. "Els nacionalismes perifèrics no són federalistes per convicció, tampoc ho seran per pragmatisme, si el nacionalisme espanyol acaba convencent-los que no hi ha esperança federal. Per tant cada nacionalisme va a la seva i mira pels seus interessos exclusius", diu Caminal.
"Hi ha poc o gens d'interès en explicar la cara unionista de Pi i Margall, o bé, la crítica al nacionalisme espanyol per particularista i centralista d'Ortega i Grasset", comença el catedràtic, mentre que, continua Caminal,
"una major comprensió de què es pot construir la unió en la diversitat" amb les premisses que
"la unitat no pot ser únicament un pacte jurídic, sinó un sentiment de pertinència a una cultura comú" i que
"la unió s'alimenta i enforteix del respecte de la pluralitat".
D'altra banda però, Caminal és conscient que
"Espanya és una comunitat política i cultural amb textura federal però sense vocació" perquè
"els nacionalismes ho impedeixen" i
"el nacionalisme espanyol n'és el primer responsable". Perquè, explica Caminal,
"ha estat i continua sent un nacionalisme per imperatiu legal".
"El nacionalisme espanyol", continua,
"va incloure en el text constitucional mecanismes de bloqueig contra unes excessives ambicions autonomistes". Per exemple, diu l'autor,
"la redacció del article 155, tota una mostra solemne i excepcional del pal amb participació del Senat que li pot caure a una comunitat autònoma si no es comporta degudament".
"Al final hi haurà disset particularismes nacionalistes", diu Caminal i conclou:
"s veritat que s'ha construït tot un edifici institucional que defensa i expressa l'Estat Autonòmic, però no ha canviat en el nivell exigible la vell cultura nacionalista pe una nova i necessària cultura federal".
