Barcelona ·
El President d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, arriba a aquesta conclusió a l'article publicat a l'Avui "Algunes preguntes més", on planteja "una sèrie d'interrogants" a partir de tres esdeveniments recents: l'article "Catalanisme i nació" de Ferran Mascarell, la presentació del llibre "Toc d'alerta" i la presentació de la nova web de l'oficina de la UE a Barcelona. Pel que fa a l'escrit de Mascarell, Porta opina que "la qüestió fonamental no és la feblesa avui del concepte nació", ja que "des de la Revolució Francesa no tenim un altre mot per designar on recau la sobirania política un cop eliminat el sobirà". "El problema -afegeix- és que els Estats tenen tots els instruments per crear" i si cal, "imposar" "la consciència nacional dels seus ciutadans", mentre que "les nacions sense Estat necessiten treballar-la cada dia".
Porta considera que l'article de Mascarell publicat a l'Avui "és una anàlisi intel·ligent i ben argumentada sobre" el catalanisme i el concepte nació, que té com a conclusió que "'avui el concepte de nació té poc contingut real per a la gran majoria de ciutadans.'" El president d'Òmnium, a partir d'aquesta sentència, afegeix una sèrie de preguntes: "com és que la pràctica totalitat de les Constitucions del món recolzen la democràcia en l'afirmació de la pròpia nació com a principi polític originari? Com és que es va produir un daltabaix a Espanya pel simple fet d'introduir el terme nació en el projecte d'Estatut?". Porta continua qüestionant-se perquè la Constitució espanyola proclama "la indissoluble unitat de la nació espanyola", o perquè augmenten el nombre d'estats al món "a mesura que creixen les interdependències de la globalització", o "com és que el polític més famós del món en aquests moments, el Sr. Barack Obama, proclama sense embuts i amb orgull el futur de la nació americana". Aquests elements, porten a l'autor a considerar que la "crisi" de les nacions "no és de concepte sinó de poder polític per aplicar-lo".
En segon lloc, Porta parla del llibre citat anteriorment, en què els expresidents Jordi Pujol i Heribert Barrera, en conversa amb el periodista Salvador Cot, "recullen la sensació gairebé unànime que estem en una cruïlla política important". "Els presidents -explica- remarquen els errors que hem comès en el camí que hem fet fins avui". El president d'Òmnium, doncs, busca esclarir on "cau realment l'error", i considera que "tenim la tendència massa sovint que, quan tenim al davant obstacles importants, en comptes de sumar forces, considerem que havíem de moderar els nostres objectius per justos que fossin". "s correcte afirmar -es pregunta- que no havíem de ser tan ambiciosos" en l'Estatut "que es va aprovar al Parlament de Catalunya el trenta de setembre del 2005 quan el president del govern espanyol havia promès que ho respectaria?". "Els comentaristes clarividents addueixen el fet que l'aprovació del 2005 va ser pur tacticisme dels partits. Però llavors l'anàlisi que s'hauria de fer és com podem superar aquest tacticisme quan es tracta de resoldre, per una àmplia majoria social, el nostre marc institucional bàsic", conclou l'autor.
Pel que fa a la presentació de la nova web de l'oficina de la UE a Barcelona, l'autor se centra tan sols " a un aspecte que han destacat les intervencions dels diputats europeus Raimon Obiols, Ignasi Guardans i Raül Romeva". "Obiols -explica- ha dit literalment que és una imbecil·litat que la Unió Europea no reconegui el català com a llengua amb igualtat de drets com les altres 23 ja reconegudes", i "Guardans i Romeva, amb diferents paraules, manifesten el mateix". Fins aquí, tot normal, però el que, segons Porta, "és una mica sorprenent és que a continuació han dit que ells podien fer poca cosa en el Parlament Europeu per aquesta qüestió i que és la societat civil catalana la que s'hauria de mobilitzar i pressionar". Davant aquest fet, Porta formula noves preguntes: "també és extensible a Espanya i a Catalunya que la societat civil ha de fer allò que els nostres representants polítics no poden fer? s té en compte que la societat catalana ja va fer "80 propostes per a una nova Europa" el 2003 quan es debatia sobre el nou Tractat europeu?", conclou l'autor.