Barcelona ·
El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo, analitza els resultats de les eleccions al Parlament i afirma que els dos grans damnificats han estat ERC i el PSC. Creu que el cas del PSC és "més sagnant" que el d'ERC, ja que "la seva ha sigut una derrota contundent. Sense pal·liatius. El partit ha estat el més afectat per l'adversa sentència del TC". Assegura, en un article a l'Ara, que fa temps que es tracta d'un "partit trist, sense lideratge polític, sense expectatives i sense un programa ambiciós de futur, als antípodes de generar entusiasme". Afirma que "els sectors catalanistes del seu electorat s'han quedat sense arguments", i que els 25 diputats del partit al Congrés "són 25 representants muts".
També assegura que "el federalisme del PSC és avui mera retòrica buida". Per això, considera que "els seus dirigents haurien de trencar les seves dependències mentals. Haurien de fer-se grans. Actualment el PSC és un partit que empetiteix Catalunya. Un partit que si tingués èxit, conduiria al país a una decadència indolora". Requejo conclou que el PSC està en una cruïlla: "Ha de decidir si en temes d'estat i internacionals vol seguir sent una mera secció regional o si es desmarca del profund nacionalisme espanyol i de la visió jacobina que presideixen les idees, la cultura política i els comportaments del PSOE".
Sobre els resultat d'ERC, creu que la formació mostra els següents "quatre punts de fuga":
1) les escissions del partit fan que part del seu electorat es dispersi o opti per l'abstenció;
2) la imatge de certa decepció pel balanç del segon tripartit;
3) l'efecte polític en simpatitzants de la formació per la postergació de Carod i
4) la competència directa amb altres formacions amb possibilitats d'entrar al Parlament, després de les consultes independentistes realitzades en el darrer any en diferents municipis del país".
s per tot això que Requejo creu que s'imposa un període de reflexió a ERC que hauria d'acabar "amb conclusions clares de caràcter programàtic, organitzatiu i estratègic, tant en relació a possibles acords amb el govern de CiU com en relació a la tasca d'oposició".
