Barcelona · Josep-Lluís Carod-Rovira analitza, en un article publicat a l'Ara, l'últim comunicat d'ETA i assegura que "ara sí, que va de debò", i subratlla que "estaria bé que actuessin en conseqüència tots els que volen realment la pau i la democràcia i no, només, una derrota militar o un èxit electoral". Segons Carod-Rovira, el més rellevant, però, és que "ja fa temps que l'esquerra independentista s'ha adonat que no hi ha més camí que la política i que, o bé ETA deixava pas a la política, o això era la fi del món abertzale". Carod creu que aquest és el factor determinant en aquesta etapa final: "el convenciment, començant per Arnaldo Otegi, de la sola idoneïtat de la política per resoldre el darrer conflicte armat present a la UE i el caràcter incompatible de la simultaneïtat de l'existència d'ETA i l'esquerra independentista, en el mateix espai: o l'una o l'altra".

Segons Carod-Rovira, el comunicat reconeix el paper decisiu de la política en aquesta fase ja que "arrenca de la Declaració de Brussel·les i de l'Acord de Gernika" i recull "literalment les peticions que li feien personalitats internacionals per al final de l'activitat armada i, després del pacte entre Batasuna, EA, Aralar, Alternatiba i Abertzalen Batasuna, reclamant el cessament unilateral i incondicional de l'acció armada, reconeix que han de ser els agents polítics i socials bascos' els que han d'aconseguir acords". Segons el polític independentista, "el punt és clau, perquè renuncia al monopoli, protagonisme i tutela dels possibles avenços. ETA s'enretira, calla, doncs, perquè els que han de parlar són uns altres".

L'exvicepresident del Govern també parla en aquest article de la reunió que va mantenir a Perpinyà amb membres d'ETA ara fa sis anys i destaca que "va ser la nostra aportació per aconseguir el final de la violència d'ETA", però assegura que "vam pagar molt car haver-nos convertit en subjecte polític, sense tenir un estat darrere". Per això, afegeix: "A Espanya, i més a prop, hi hagué i hi ha qui creu que això era cosa del govern de debò, del govern de l'Estat espanyol, que qui havíem pensat que érem, etc. Espanya, doncs, podia parlar-hi; Catalunya, no".