L’escriptor Vicenç Villatoro, en un article al setmanari El Temps, fa un elogi d’Unió Mallorquina. Afirma que no estan clars quin poden ser els possibles pactes, i creu que “en això hi ha la clau de l’èxit d’Unió Mallorquina a les últimes municipals: els electors no pensen que UM tingui una política de pactes compromesa prèviament, que puguin pactar només amb uns, que siguin presoners d’uns únics socis possibles. Pensen més aviat que negociaran i que pactaran amb aquells de qui més en treguin. I això ho trobo genial.”
Vicenç Villatoro creu que la previsibilitat d’alguns pactes d’algunes altres forces nacionalistes a les Balears, al País Valencià i a Catalunya “n’explica alguns fracassos”. Així, “aquesta previsibilitat del pacte, aquesta presó on es tanca la pròpia capacitat de maniobra, no tan sols t’impedeix de negociar mai a l’alça, sinó que a més desincentiva el teu propi electorat.”
Villatoro explica que “si tu només pots treure el cap políticament quan guanya el PSOE, si tu et passes la nit electoral mirant què ha tret el PSOE i resant perquè guanyi, si el teu futur depèn de com li vagi al PSOE, fes-te del PSOE. Perquè si no te’n fas tu, te’n faran els teus electors: aniran a votar directament els socialistes. Per a què et necessiten d’intermediari?”. En canvi, si “tu tens un projecte polític específic, si tens uns interessos i un programa que et són propis, no et tanquis les portes a cap pacte. Però, sobretot, no t’obliguis tampoc a cap pacte determinat.”
A més, creu que “el nacionalisme té un projecte polític específic, diferent del del PSOE i del del PP i en confrontació amb tots dos. Si no és així, si el projecte no és autònom sinó subsidiari, tanquem els partits nacionalistes i convertim-los en sensibilitats dintre del PSOE (o del PP). Però si ens sembla que els partits nacionalistes tenen prou personalitat diferencial, prou perfil propi, objectius prou específics, no els convertim en crosses d’un altre partit, el que sigui.”
També afirma que “el tripartit català és un gran negoci per als socialistes”, però “és un negoci ruïnós per a Iniciativa i per a Esquerra”, perquè “qui capitalitza les aliances estables és el partit gran”. I en això Unió Mallorquina “marca el camí”. Villatoro proposa que els partits “no hipotequin la seva política de pactes fins a convertir-la en una presó de la qual no es poden moure. És el problema d’Esquerra. Però ha estat també el problema del Bloc a les Balears i al País Valencià.”
