Barcelona · Això mateix afirma el President del Parlament, Ernest Benach, a un article a La Vanguardia, en el què assegura que "la sentència sobre l'Estatut exigeix una decisió col·lectiva sobre quin ha de ser el nostre futur". Segons Benach, diversos són els motius que ens forcen a iniciar una nova etapa.

Per una banda, "la cada vegada més evident i insostenible ineficiència i ineficàcia dels grans Estats centralistes en un món globalitzat, que accentua l'aspiració de més autogovern per defensar el nostre benestar, el nostre progrés i els nostres drets". Amb tot, la crisi ha posat de manifest que "el poder real del que disposem, com a comunitat autònoma, no és suficient, i com són de llunyanes en ocasions les prioritats i les necessitat de l'Estat amb relació a les de Catalunya".

D'altra banda, tot el procés que s'ha viscut per l'Estatut, que ha culminat amb la sentència del TC, "ha posat fi a les ambigüitats traçades durant la transició, sobre les quals Catalunya havia anat exercint la seva llibertat política". Benach creu que "la indivisible unitat nacional d'Espanya ha acabat amb el somni d'aquells catalans que creien en una Espanya plural i d'esperit federal". A més, la mateixa sentència del TC sobre l'Estatut "ha generat una sensació d'indignació en la societat catalana" i Catalunya ha començat "un procés de desafecció cap a Espanya".

El president del Parlament també subratlla que "per la nostra història, per la nostra identitat política, els catalans considerem Catalunya com quelcom més que una divisió administrativa de l'Estat, tenim voluntat de ser i exercir com a nació". s per tot això que adverteix aviat els catalans haurem de decidir el nostre futur: "Poden plantejar-se tot tipus d'alternatives, però tard o d'hora a la ciutadania catalana li correspondrà decidir un marc estatal (i per tant el seu futur) de forma específica, democràtica i directa". Un debat, en el fons, "és el debat sobre la nostra llibertat". ?