Barcelona · Segons el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, a Catalunya s'han produït quatre canvis fonamentals que explicarien l'augment de l'independentisme. En primer lloc, s'ha produït un canvi en l'horitzó polític. Segons afirma en un article a Público, "abans la disjuntiva era entre autonomia i federació", en canvi ara "el debat públic no es cenyeix a autonomia o federació, sinó entre un federalisme utòpic, perquè depèn de dos, i una independència possible que [...] depèn únicament de la nostra voluntat". En aquest sentit, afirma que "l'autonomia és ja insuficient per resoldre els nostres problemes, mai més hi haurà un nou estatut d'autonomia i l'horitzó de la independència s'ha instal·lat en el centralitat del debat social, no només polític".

Carod-Rovira també assegura que s'ha produït un canvi de classes socials, ja que "l'hegemonia de la qüestió nacional s'ha situat, generalment, en la zona alta de la societat, a través de la Lliga de Cambó primer i de CiU després", però avui, "l'independentisme català és interclassista i transversal". s a dir, que "el monopoli simbòlic ja no pertany a les classes altes, sinó que és nacional, és a dir, de tots". En tercer lloc, afirma que s'ha produït un canvi de motius: "Tradicionalment, la reivindicació independentista es basava en els elements clàssics: llengua nacional, la cultura, la història i el dret propi, les tradicions i el folklore popular".


Ara, la identitat cultural ha deixat de ser ja el motiu fonamental per reclamar la sobirania, passant en totes les enquestes en un tercer lloc. El primer lloc l'ocupa el "factor democràtic"; i en segon lloc, "el factor benestar i progrés". Segons Carod-Rovira, avui "Espanya apareix més com una càrrega, un fre o un obstacle que com un estímul, un motor o una companyia còmplice". I, en quart lloc, també ha tingut lloc un canvi de model nacional, "des de posicions progressistes catalanes hem contribuït a que l'actual projecte català de nació no sigui ètnic, ni nacionalista, sinó nacional". En aquest sentit, afirma que "ser català no és ni una herència, ni una imposició, sinó una elecció, una voluntat".

El vicepresident creu que "Catalunya és una nació en construcció, un projecte dinàmic que deixa un espai de participació democràtica" i assegura que "els referents nacionalpopulars del segle XXI estan encara per construir, seran nous i els construirem entre tots". s per tot això que finalitza l'article assegurant que "la nació catalana és inclusiva, integradora, cívica, flexible, oberta, moderna, cosmopolita, plural. Per això, precisament, té futur". ?