Barcelona ·
"I ara, què cal fer?" ha preguntat el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, a un article a El Punt. "S'acosta una etapa d'alta conflictivitat competencial i de tensions inevitables amb l'Estat, el qual haurà de fer complir la sentència -ha continuat Carod-Rovira-. En aquestes condicions ens equivocarem si menystenim l'únic que tenim: l'Estatut retallat, amb totes les institucions i els principis que encara s'hi configuren".
Carod-Rovira ha optat per fer iniciar la transició cap a la independència des de la Generalitat perquè "és el nostre Estat i és des d'on haurem de fer cada pas de cara al futur", i ha dit que "és imprescindible la convocatòria d'una assemblea de parlamentaris, amb tots els representants catalans al Parlament de Catalunya i a l'Europeu, al Congrés de Diputats i al Senat, en paral·lel a una assemblea de municipis, on s'hauria de pactar un programa mínim de transició, amb mesures legislatives i de reforçament dels instruments d'oposició jurídica a la sentència".
Aquest programa, segons el vicepresident, "hauria de formar part de la proposta electoral dels partits catalanistes" i alhora hauria de ser una actuació "conjunta i coherent en totes les cambres, sense oblidar la realització de gestos simbòlics que permetessin visualitzar tota la força dels diputats i diputades escollits a Catalunya, actuant unitàriament". Amb tot, Carod-Rovira ha advertit que perquè sigui "creïble" la voluntat d'acció conjunta, els partits "podrien comprometre's a cedir la presidència del Parlament a l'oposició, signant de l'acord, que no formés part del futur govern": "Seria un gest d'unitat, maduresa i responsabilitat nacional que, sens dubte, la ciutadania valoraria favorablement, perquè inspiraria confiança i ànims a tothom".
A més, "si la complexitat de la situació així ho requerís" s'hauria de comptar amb l'opció de formar "un govern de concentració nacional, capaç de conduir tot el procés de transició, que hauria de culminar el 2014, al final de la legislatura, en la convocatòria d'un referèndum on poguéssim decidir el futur de les nostres relacions amb Espanya i els altres països del món".
Finalment el vicepresident del Govern ha sentenciat que totes les vies per trobar solució a les necessitats de Catalunya han fracassat i que "només en resta una per experimentar", la qual "depèn només de nosaltres mateixos: la independència". "Amb l'acceleració del procés històric produït els darrers anys, no podem esperar ni fer esperar més -ha instat Carod-. Hi ha massa temps perdut i massa frustració acumulada".