L'exsecretari general de LAB, Rafa Diez Usabiaga, fa balanç, en un article al diari Gara, dels primers 10 anys del pacte de Lizarra-Garazi. Diez, que va ser un dels principals protagonistes d'aquest acord històric, signat el 12 de setembre de 1998, apel·la "a l'esperit de Lizarra-Garazi per evitar fraus estatutaris i situar bases democràtiques pel desenvolupament en iguals condicions de tots els projectes polítics, incloent l'independentista".
Segons Diez, "Lizarra-Garazi viu" i està convençut de que "per desenvolupar la continuïtat d'Anoeta (Loiola), per abordar acords transversals que determinin un marc democràtic per Euskal Herria, superant el conflicte polític i les seves tràgiques conseqüències, serà indispensable regenerar i/o reformular, amb més projecció estratègica, un nou Lizarra-Garzi". Diez es pregunta, en aquest article, què està passant des d'aquell moment històric. I ho resumeix amb dues grans referències.
Per una banda, assegura que des del començament, "PP i PSOE van respondre amb l'articulació d'un mur institucional, jurídic i mediàtic per frenar els continguts i característiques del canvi polític pel que fa al model institucional de la transició". Durant tota l'etapa Aznar "va ser palpable aquella estratègia "constitucionalista" per neutralitzar com deia Mayor Oreja, la major ofensiva nacionalista de la història" i en aquesta línia "ha estat i hi continua el PSOE". Diez recorda que "el PSE-EE de Redondo va dir no a Lizarra aliant-se amb el PP; posteriorment , Zapatero va donar un cop de porta al Pla Ibarretxe el 2004, va dir no a Loiola en el marc d'una situació d'esperança a la societat basca, va rebutjar el canvi a Nafarroa convertint-se en acompanyant de l'estratègia d'UPN-PP i, ara , també diu no al model de consulta, mofant-se de la decisió del Parlament d'una part de territori basc". També recorda que "diu no a l'Estatut català o al model de finançament específic per a Catalunya". s a dir, que "PSOE i PP continuen utilitzant un marc constitucional com a presó dels nostres drets i hipoteques per a desenvolupament democràtic de la voluntat de la ciutadania basca". "A què tenen por?", es pregunta l'autor. D'altra banda, com a segona gran referència, Diez afirma que "és palpable la incapacitat de sectors polítics, sindicals i socials per condicionar aquesta estratègia de bloqueig de PP i PSOE". s a dir, que "darrere d'una sintonia sobre l'esgotament del marc vigent [...] hi ha una paràlisi en l'acumulació i activació de les forces en dimensions institucionals i socials". En aquest sentit, creu que "estem en una crisi d'acumulació de forces mirant al que va ser Lizarra-Garazi com a punt d'inflexió per a un altre cicle polític". Per això aposta per "desencallar sinergies i posar-les al servei d'una democràcia política social que obri les portes a una nova Euskal Herria des de la superació urgent d'un marc constitucional que ens ofega en totes les dimensions".
