Barcelona ·
L'exconseller de la Generalitat amb CiU, Macià Alavedra, ha analitzat la situació de desafecció i perplexitat que viu la societat catalana i, a pesar de reconèixer el difícil moment que travessa el país, ha explicat que "hi ha signes de reacció" per superar-lo. En una entrevista a El Punt, Alavedra ha explicat que "ens falta un projecte comú" per avançar. I, tot i reconèixer que no s'ha construït una Espanya "on tots ens sentíssim integrats", ha apostat novament per buscar-ne "l'encaix" de Catalunya.
Alavedra, actual membre del Consell Assessor de CDC, ha fet un retrat dels catalans, fent un paral·lelisme amb els seguidors del Barça. "La ciclotímia, els canvis d'humor propis dels socis del Barça, que passen de l'eufòria al catastrofisme", és el que defineix la societat catalana. També ha recordat el paper exemplar que van tenir Obama i McCain el dia de les eleccions, l'un reconeixent la derrota i l'altre guanyant amb la mà estesa.
Això, segons Alavedra, és el que manca a Catalunya, que "ha avançat quan ha tingut un projecte comú", cosa que va passar a la transició. "En aquell moment -recorda- les tensions entre els partits catalans eren molt fortes. Molt més que ara. Hi havia, per una banda, els marxistes, i per l'altra, els que hi eren absolutament contraris. Els uns i els altres van saber trobar els punts que els unien: la democràcia, la garantia dels drets humans, l'autonomia, l'europeisme".
Trenta anys després, aquest projecte comú ha portat, segons l'exdirigent de CiU, a la consolidació de la democràcia i a un gran desenvolupament econòmic, "però els catalans seguim en un estat que, cada vegada amb més intensitat, no ens vol acceptar com som. Somiàvem una Espanya plural amb un projecte comú en la qual ens haguéssim pogut sentir còmodes, però ens ho han fet molt difícil".
En aquest punt, Alavedra ha reconegut que els catalans han comès errors, com el propi procés de l'Estatut o el fet que Carod-Rovira proposés un referèndum pel 2014 -un fet "inoportú" i "una burla al poble de Catalunya"- , però tot i així ha considerat que "la culpa principal no és nostra; és d'aquells que fent grans proclames en favor del sentit d'estat no han fet, en canvi, els possibles per construir una Espanya on tots ens sentíssim integrats".
"Tot això -ha continuat- enmig d'una crisi econòmica [...] i amb una situació política, a Catalunya i a Espanya, que jo crec que ha empitjorat". Per a l'exconseller, el tripartit pot presentar en el seu balanç certs aspectes positius, però "es tracta de coses concretes, del dia a dia. Ens falta el projecte comú", ha refermat. "I el diàleg amb Madrid és negatiu", ha conclòs, recordant la futura sentència del TC de l'Estatut i l'incompliment "flagrant de la llei" que s'està realitzant amb el finançament. I aquí és on Alavedra apunta a la que, per ell, és "la causa de la desafecció dels ciutadans cap a la política i els polítics": "tot i tenir a Madrid una força extraordinària si sumem els diputats catalans de tots els partits, i els del PSC en primer lloc, no ens fem sentir, no plantem cara, no fem respectar Catalunya".
"Abans -ha explicat- els catalans superàvem les situacions de desànim dient-nos que econòmicament no anàvem malament", però ara que "Espanya s'ha enriquit i ha avançat, en part gràcies al nostre esforç", la autoestima del país baixa. Tot i això, per a Alavedra hi ha "signes de reacció". L'exconseller ha afirmat que espera que a les eleccions hi hagi un canvi polític que porti Artur Mas a presidir la Generalitat, però, que mentre això no passi, "tenim actius" per avançar.
Així, Alavedra s'ha mostrat taxatiu afirmant que "el país no està ensorrat sinó que pot presentar coses molt bones" ja que, per exemple, "les empreses de Catalunya han invertit en investigació, en innovació i continuen sumant el 28% de les exportacions de tot l'Estat". "L'esperit emprenedor de Catalunya -ha dit- no baixa. Jo veig un cert desvetllament. Hem dit: Ja n'hi ha prou.' Hem cridat: A treballar'". I, després d'enumerar les virtuts de la societat catalana, ha afirmat que "una Catalunya forta de debò podrà tornar a proposar l'encaix amb Espanya. Hem de lluitar perquè Espanya ens accepti". "Almenys -ha conclòs- mantinguem les nostres relacions amb Espanya amb una certa ambigüitat, encara que ser ambigu i dir-ho sigui de ximple [...] Cregui'm: de la crisi actual, en sortirem enfortits".
