Barcelona ·
L'historiador Joan B. Culla analitza, en un article a l'Avui, tres qüestions sobre la darrera Diada Nacional de Catalunya. En primer lloc, assegura que s'ha confirmat "que, pesi als propòsits i als -suposem- esforços pedagògics d'Esquerra Republicana
en el si del govern i de la coalició tripartida, avui el president Montilla no es troba ni un millímetre més a prop de les tesis independentistes que el novembre del 2006, quan va prendre possessió del càrrec amb el decisiu suport d'ERC". Segons Culla, "la seva carta circular de principis de mes a tots els Ajuntaments del Principat demanant als alcaldes "un esforç per superar el desafecte de molts catalans en relació amb Espanya", i el missatge institucional amb motiu de la Diada, convidant la ciutadania a restablir ponts i a recuperar "l'afecte" per Espanya, són prou explícits". Pel que fa al PSC, només cal veure "l'anunci que publicà dissabte passat a la premsa: tot el que no sigui aplicar l'Estatut mutilat són "aventures", "invents", "dreceres" o "passes enrere". Més clar, l'aigua", assegura l'historiador. En segon lloc, destaca la decisió "sense precedents" del Departament d'Interior de blindar l'ofrena matinal davant l'estàtua de Rafael Casanova a base de crear, al voltant d'aquesta, un perímetre de seguretat de més de 300 metres, impenetrable per a qualsevol ciutadà no acreditat. Culla assegura que "he manifestat més d'una vegada el meu rebuig frontal envers la mena d'energúmens o d'exaltats que, cada any, aprofitaven la data per anar a xiular, escridassar o insultar els polítics que retien homenatge al conseller en cap". Però, "¿la solució pròpia d'un país democràtic consistia a tallar la ronda de Sant Pere des del carrer de Bailèn fins al de Méndez Núñez, convertint tot l'entorn del monument en una mena de càpsula oficialista neta de pancartes, d'estelades i de poble en general?".
Segons Culla, "coherents amb la manca de coratge i de responsabilitat que presideix tota la seva gestió des de fa quatre anys, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació -oi que sembla una ironia?-, el senyor Joan Saura, i el seu secretari general, Joan Boada, han invocat per justificar-se raons tècniques". Naturalment, apunta l'historiador, "la rígida ocupació policial d'aquell sector de l'Eixample és una decisió només política que, si l'hagués adoptada un conseller de dretes -per dir-ho en la terminologia favorita de la gent d'Iniciativa- li hauria valgut de ser comparat amb el governador Garicano Goñi, pel cap baix". Saura i Boada, però, "pertanyen a "l'esquerra de debò" i, per tant, el dispositiu que van ordenar el passat dissabte és forçosament progressista. Tan progressista que per això han rebut les caloroses felicitacions- del Partit Popular. Quin colofó més bonic al mandat de la inefable parella!", afirma l'historiador.
Finalment, també destaca la decisió del PP d'excloure's de l'ofrena floral a Rafael de Casanova perquè no volen "una jornada reivindicativa". Culla recorda que "l'Onze de Setembre va néixer fa un segle i quart amb caràcter reivindicatiu, i només podria perdre'l quan Catalunya veiés acomplertes les seves màximes aspiracions com a poble, cosa que no sembla imminent. Significa això que tots els ciutadans han de compartir els sentiments i les reivindicacions que la Diada canalitza? No, és clar, com no tots els francesos s'emocionen en escoltar La Marsellaise, i com hi ha nord-americans a qui els rellisca The Star-Spangled Banner, sense que a ningú li passi pel cap titllar aquests himnes, ni les festes nacionals respectives, de separadors o divisius". Culla assegura que Sánchez-Camacho té tot el dret d'apartar el PP de Catalunya d'alguns o del conjunt dels actes de l'Onze de Setembre, però "no en té cap, per contra, d'exigir o pretendre el canvi de significat de la data i de la commemoració".
