Barcelona · Salvador Cardús, sociòleg i membre de l'IEC, ha assegurat estar "esperonat" per la "tossuda i cega insistència" de "seguir considerant la independència de Catalunya com una quimera" a un article d'opinió al diari Avui. "Aquesta qualificació -ha continuat Cardús- com a creació de l'esperit que es pren com una realitat ara ja no és altra cosa que l'expressió d'una vana resistència a reconèixer on és el veritable monstre polític".

L'autor de l'article Quimeres i esperances ha assegurat que "repetir que la independència és una quimera és un ancoratge desesperat en un model que ja sabem acabat per sempre", i ha afegit que "presentar l'afany d'independència com una dèria és el darrer obstacle a vèncer". Al seu parer, a finals dels anys setanta del segle passat els catalans "vam ser enganyats per la vaga promesa -més aviat per un sobreentès que ens va convenir donar per fet- d'una via democràtica constitucional que ens havia de permetre arribar a la nostra plenitud nacional", però "trenta anys després, sabem amb tota evidència empírica que l'autonomisme no duu on havíem volgut creure".

Per aquest motiu, el sociòleg ha remarcat que "ningú amb dos dits de front -i quatre lliçons d'història- pot seguir confiant en una Espanya federal o plurinacional": "La quimera, ara ho sabem del cert, era el federalisme". Cardús, però, ha pres distància amb les seves afirmacions: "Cal reconèixer que saber que el federalisme o l'Espanya plurinacional són una quimera, un monstre que vomita flames sobre Catalunya, no ens diu que una Catalunya independent no hagi de ser". Tot i això, l'autor de l'article ha afirmat que "la diferència és que en aquest segon cas [la independència] l'única pregunta que cal respondre és si una majoria de catalans la volen, o la voldran" mentre que "ja sabem que no existeix aquella Espanya sobreentesa fruit d'un no menys sobreentès pacte amb Catalunya al final de la dictadura i que ara produeix tanta aflicció als que hi havien cregut".

Finalment, el sociòleg ha explicat que l'expectativa d'independència és "un projecte obert, només subjecte a la voluntat democràtica dels catalans [...] l'esperança d'un país finalment emancipat i capaç de refer tots els llaços possibles i imaginables amb Espanya, Europa i el món sencer. [...] Ara mateix és l'única esperança realista d'un país sòlid, una voluntat democràtica i madura i bella de llibertat".