El periodista Salvador Cot ens parla, en el seu article a El temps, dels polítics professionals i a qui se'ls hauria de poder demanar professionalitat. En aquest sentit, destaca que a "la segona reedició del tripartit, per primera vegada, accedeixen als màxims càrrecs de representació institucional (i de partit) persones que han convertit la política en una carrera professional, d'una manera semblant a allò que passa a la funció pública o a l'empresa privada".

Segons Cot, "desapareguts Pasqual Maragall i la vella guàrdia catalanista, les regnes del PSC i de la Generalitat les controlen José Montilla i un primer cercle de cinc o sis persones que en cap cas no han tingut una experiència rellevant al marge de l'activitat de partit", i afegeix que "ERC ha sofert una transformació semblant i del vell partit republicà es passa a una maquinària comandada per Joan Puigcercós i tot un seguit de dirigents arrenglerats en un aparell més o menys disciplinat". Així doncs, "Puigcercós, com Montilla, no ha passat pel mercat laboral i entén la política com una forma de guanyar-se la vida i pagar la hipoteca".

Però Cot puntualitza, "tot això no és necessàriament dolent. El fet de tenir una classe política altament professionalitzada no vol dir que no siguin capaços de resoldre favorablement els problemes socials, polítics i jurídics que té la societat catalana. En certa mesura, podria semblar que més aviat podria passar el contrari".

I Conclou: "Ho veurem aviat. L'etapa de Pujol i Maragall, pel que fa a les relacions amb Madrid, es va caracteritzar per un gradualisme més aviat mesquí. No hi va haver cops de puny damunt la taula, però sí una idea permanent de pressió sobre els diversos governs de l'estat. Ara s'ha de veure què fan els qui han convertit la política en professió i a qui el mínim que es pot demanar és això: professionalitat.