Barcelona ·
Salvador Cardús reflexiona, en un article a l'Avui, sobre el futur del país i es pregunta el següent: "Ens en sortirem, de fer de Catalunya un país emancipat, lliure, una nació completa, o tot haurà estat en va?". El sociòleg i escriptor es mostra força optimista i afirma que "el que és nou no són pas les dificultats actuals", sinó la pregunta, "mentre s'avançava sense un horitzó clar, en la resistència, en la lluita per la supervivència, la pregunta per al final del camí era ociosa".
En realitat, "la pregunta per com acabarà tot plegat no ens l'hem començat a fer de manera raonable fins fa poc". Cardús afegeix que "no és que em refiï gaire de les voluntats d'independència declarades en una enquesta inofensiva", però "ni que sigui com a aspiració expressada irresponsablement -vull dir, sense haver-se de preocupar per les conseqüències-, l'emancipació nacional mai no havia tingut tants adeptes". Per això, afirma que "el nou, l'extraordinari, és que estiguem parlant de com cal acabar el trajecte de la reconstrucció nacional".
Cardús creu que la raó de la inquietud és justificada: "ara que ja veiem l'horitzó, temem no arribar-hi. Fa basarda pensar que no l'encertarem sobre la decisió final. Per això desconfio d'això del "dret a decidir", perquè no deixa de ser una altra manera d'ajornar el debat sobre què cal decidir exactament. Però també penso que el desassossec, cada vegada més estès i que ens podria arribar a paralitzar, el causen els que ens asseguren un final de trajecte precipitat, per gairebé demà passat". Per això, afirma que "la simplificació de la realitat política catalana actual [...] porta inevitablement a l'exasperació. I preguntar-se per la destinació final no és el mateix que tenir-la a prop. Ni vol dir ser capaços d'aconseguir-la". Cardús conclou l'article assegurant que "la bona notícia és que cada dia són més els que s'apunten a una expedició en què l'honor i el reconeixement només queda garantit per l'èxit". "Que ara ens fem la pregunta d'on volem arribar exactament ja és molt més que haver de conformar-nos amb una supervivència sense destinació", afirma el sociòleg. I, afegeix el següent: "Ja hem deixat la resistència, de condicions més dures però psicològicament més càlida, i hem començat l'expedició, potser menys dura, però molt més incerta: sou baix, fred intens, foscor completa... Que cap il·luminat no ens faci precipitar al buit, perquè l'honor només el donarà l'èxit. I l'èxit el donarà una expedició que sàpiga on vol i pot anar".
