Barcelona ·
El catedràtic de la UPV-EHU, Ramon Zallo, desmunta una per una, a l'article Gabinet López: cent dies de pal i sense govern', les -poques- decisions que a pres Patxi López els seus cent primers dies de govern, i considera que la de Rubalcaba "és l'opció per la no solució, per la continuïtat d'ETA, per l'exclusió política" i " per la desesperança col·lectiva".
Zallo lamenta que els cent primers dies de govern López s'hagin caracteritzat per la inacció general -"especialment contra la crisis"- i per la repressió i retallada de llibertats polítiques. I, encara que no ho sembli, les dues coses van lligades: la "política d'assetjament a l'esquerra abertzale és la tinta de calamar per despistar sobre temes més importants. No hi ha -continua- política ni projecte conegut per fer front a la crisi, ni sona d'esquerres queixar-se que l'anterior govern s'endeutés per afrontar-la". El problema, per Zallo, "és un altre". I és que "no va ser gaire responsable, enmig d'una triple crisi econòmica, social i política, autoassumir el lideratge d'un país" sense estar-ne capacitat "i amb un pacte contra natura amb el PP basat tan sols en el pal a l'esquerra abertzale històrica i en l'espanyolització institucional". "El país -considera Zallo- importava poc, i com que un acord econòmic i social amb el PP era impossible, es van tirar alegrament a la piscina". Tots aquests factors fan que "avui, el pitjor és que no hi ha projecte de país ni saben a on ni com ens porten".
L'articulista repassa les mesures repressives del nou govern contra l'esquerra abertzale, i destaca que "la prohibició que qualsevol acte reivindicatiu al·legant que s'utilitzen arguments dels partits il·legalitzats' és simple persecució d'idees d'una vessant social exclosa institucionalment". "Són les llibertats polítiques les que estan en joc i alguna cosa hauria de fer l'oposició al respecte", conclou en aquest aspecte Zallo. I posa com a exemple Gernika, ja que "pot servir com a metàfora sobre la política contradictòria de López. Allà -recorda- va jurar la defensa de llibertats, allà van ser-hi com a testimonis els que és dubtós que les garanteixin -Exèrcit i Guàrdia Civil- i allà s'ha vedat el pregó, digués el que digués, d'Etxerat i Rugby Taldea i es va prohibir una manifestació. Aquesta és l'aposta pels valors de tolerància i de convivència' que sosté Patxi".
Amb aquest panorama, juntament amb altres dubtoses decisions com limitar el terme Euskal Herria del currículum basc o trossejar el mapa del temps, s'obren, al parer de Zallo, "moltes incògnites de futur". "s compatible gaire temps que els socis preferents' estiguin a bufetades a Madrid i a petons a Euskadi?", es pregunta Zallo, que afirma que si el PSE al·ludeix al pressupost i al fet de governar en minoria per no fer "el salt en política social, en defensa de la classe treballadora [...] com a formació que es diu d'esquerres", "per què volia formar govern? Només per desplaçar el nacionalisme? Només per anar, amb el PP, contra l'enemic comú? Això uneix molt. Ja veurem si tant".
