Barcelona · La catedràtica en Ciència Política i especialista en nacionalismes, Montserrat Guibernau, ha explicat que "el nacionalisme del present i el futur" ha de ser "un poc més obert" en coses que no són fonamentals, a una entrevista a Deia. "Cal ser més inclusius -ha continuat Guibernau- i permetre l'entrada també a qui desitgen accedir. Perquè si es construeix un nacionalisme tancat, que requereix unes credencials fixes i que només es poden adquirir per família o per orígens, això limita aquest nacionalisme".

L'especialista Guibernau ha explicat que aquesta obertura no significa "que hagi de diluir-se" la identitat nacional sinó que ha de servir per aconseguir una "societat oberta i plural". Pel que fa als nacionalismes basc i català, l'entrevistada ha denunciat que l'Estat espanyol té "la idea que si es reconeix Catalunya o el País Basc com a nacions", Espanya com a nació "seria més feble", i que Espanya detecta els nacionalismes com una "amenaça a la integritat territorial del país i també a la legitimitat d'una identitat nacional espanyola concebuda com única". "A Espanya -ha continuat Montserrat Guibernau- estem aprenent encara a ser demòcrates. La democràcia espanyola és jove i és lògic que no estigui al mateix nivell que democràcies que porten molts més anys i segles, fins i tot, de pràctica".

En aquest sentit, la catedràtica en Ciència Política ha justificat els nacionalismes com a imprescindibles i ha advertit que sense identitat nacional "la persona no té un punt de referència" : "L'ancoratge identitari és bàsic per a relacionar-se amb el món". Finalment, Guibernau ha advertit que no és partidària d'endinsar-se "en un altre procés de reforma de la Constitució espanyola" per solucionar el problema de les nacionalitats a l'Estat espanyol i ha revel·lat que "la clau" de la resolució dels conflictes "es troba en la voluntat política".