Barcelona · El catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Gifreu, ha celebrat a un article d'opinió publicat al diari El Punt, que, en vista a les properes eleccions, les opcions polítiques siguin "reduïbles" a dues opcions generals: "Ara, davant el 28-N, comença a aclarir-se el paisatge. Per fi, les opcions generals seran reduïbles a dues: unionistes o independentistes. En totes dues bandes hi ha moderats i radicals".

Gifreu ha denunciat que el PSC defensi, encara, el federalisme "com si fos alguna tercera via salvífica per evitar el (seu) desastre" i ha subratllat que "l'estat de les autonomies és ja una mena d'estat federal a l'espanyola, com ha argumentat un conegut expert constitucionalista català": "I que no ha estat aquest model descentralitzat un invent eficaç dels reformistes espanyols per decapitar i anivellar les aspiracions de la nació catalana, a Catalunya, al País Valencià i a les Illes?".

L'autor de l'article Independència o assimilació ha anunciat que els comicis del proper mes de novembre marcaran "l'inici d'una nova etapa de transició en la reconstrucció nacional" i, conseqüentment, ha dit que "aquesta vegada, els electors estaran obligats a pensar en un govern capaç no sols de gestionar les frustracions diàries, sinó d'oferir un horitzó plausible per a l'exercici del dret d'autodeterminació". "En aquest context, Felip Puig va plantejar un interessant dilema -ha continuat Gifreu-: independència o decadència. Ja era hora que un dirigent del principal partit català comenci a plantejar en públic el debat de fons".

L'autor de l'article ha sentenciat que "resulta apassionant d'assistir a l'eclosió d'un discurs públic on ja no s'obvia amb eufemismes el debat de fons entre Catalunya i Espanya" però ha qüestionat que l'opció que resta a l'independentisme sigui la decadència: "La formulació del dilema de Puig, no l'acabo de veure prou precisa ni adequada. Parlar de decadència del poble català [...] pressuposa que ja s'ha aconseguit la plenitud en algun moment previ. Cosa que, si repassem la convulsa història del nostre país, només des del segle XX fins avui, resulta insostenible. Veuria més ajustada [...] la formulació del dilema en aquests termes: independència o assimilació".

Josep Gifreu ha argumentat que "el corrent de fons que mou i que explica aquesta història particular deriva d'una deu inesgotable, que és la voluntat d'assimilació de Castella de tota diferència nacional en una sola nació, llengua i cultura", i ha sentenciat, conclusivament, que "de moment, l'exigència de sobirania és només l'últim recurs d'autodefensa i de supervivència contra l'assimilació".