Barcelona · El sociòleg i professor universitari, Manuel Castells, ha advertit que la situació política de Catalunya actualment obliga a parlar d'independentisme com un procés i no pas com un objectiu, a un article a La Vanguardia, on afirma que tenint en compte "l'arrelat pacifisme" de la ciutadania catalana "fins i tot en condició de rauxa pel trepig institucional a la seva dignitat, la primera expressió d'aquest independentisme social es podria donar en el sistema polític català".

En aquest terreny, l'autor de l'article Independència? indica que les conseqüències més clares dins el sistema polític "són la nova hegemonia de Convergència (en menor mesura d'Unió) i la crisi del projecte del PSC com a partit frontissa entre socialisme catalanista i socialisme nacionalista espanyol": "Això comporta a la liquidació del tripartit en condicions més tristes de les quals en realitat va merèixer l'experiència". Per altra banda, Castells ha afirmat que l'independentisme "populista" de Laporta "encara no s'enlaira (encara que pot canviar si es radicalitzen les postures)" i l'"esperança" de l'independentisme raonable que era ERC "es dilueix en el moment clau en lluites internes i maniobres florentines només comprensibles per als iniciats".

Davant aquest aiguabarreix polític, l'autor de l'article afirma que si finalment Artur Mas, líder de CiU, té la responsabilitat de dirigir Catalunya després dels propers comicis, es trobarà amb dos principals obstacles: "La seva tasca no serà fàcil, perquè hi ha dos perills. Primer, una fractura ideològica a Catalunya si es radicalitza l'espanyolisme d'un sector minoritari però ampli de la ciutadania. [...] El segon perill és major: utilitzar el sentiment nacional català com a arma de negociació d'autonomia alternativament amb PSOE i PP com es va fer anteriorment". "Un anunci dels temps venidors -ha contrinuat Castells-: o els partits i institucions s'afegeixen a aquesta mobilització de la societat civil [...] o es veuran superats per ella".

Manuel Castells ha negat que tingui sentit parlar a hores d'ara d'un "programa de la independència" perquè "l'immediat és l'afirmació del dret a decidir, és a dir, a un referèndum sobre la independència vinculant a Catalunya amb formes de negociació amb l'Estat espanyol mitjançant una reforma de la Constitució". Però Castells ha advertit que "l'oposició de l'Estat espanyol serà duríssima. I és aquí on el procés es complica, perquè, si queden bloquejades les vies institucionals, només queda la desobediència civil".

El sociòleg ha corroborat que la independència de Catalunya no és "només una qüestió d'identitat sinó de benestar econòmic i social, com Flandes a Bèlgica" perquè els catalans saben que la Catalunya Estat "pot ser, al marc europeu, un país productiu i competitiu avui llastrat per una Espanya muntada, en bona mesura, en una economia especulativa". "La necessària solidaritat econòmica i social de Catalunya -ha conclòs l'autor- cap a una Espanya en crisi requereix com a contrapartida un respecte a valors fonamentals d'una nació avui en dia negada pels qui, en part, viuen a la seva costa. Així, no senyors o senyorets".