Barcelona · Euskadi ha viscut amb el llast de la violència -la d'ETA i la de l'Estat- i ara, davant el fracàs de Patxi López i el seu govern i l'aposta de l'esquerra abertzale, té pel davant un futur cap a la llibertat que ha de comptar, això sí, amb un PNB fort, que passa per rellevar "el fracàs i la debilitat d'Íñigo Urkullu" per la figura de Juan José Ibarretxe. Això afirma el periodista Miquel Sellarès en l'article ETA i l'experiment PSOE-PP' publicat a l'Avui.

Sellarès afirma que "Euskadi, a diferència de Catalunya, ha jugat molt fort durant els últims 50 anys", amb 1.000 morts, "posicions irreductibles", "milers de persones" que "han passat per les presons, primer del franquisme i després de la democràcia" i "centenars de ciutadans bascos" que "amb la repressió de l'Estat, han patit la tortura, i milers d'ells, maltractaments". El periodista lamenta que aquesta repressió per part de l'estat hagi comptat amb el silenci i la tolerància d'una "part de la societat basca, espanyola i catalana".

"La lluita d'ETA -explica Sellarès-, des de fa unes dècades, ha estat un destorb per a la consolidació del projecte nacional basc i, a la vegada, ha estat la gran excusa, la gran coartada de l'Estat, per evitar el procés d'alliberament basc. Res és possible amb violència", conclou.

L'autor recorda que fruit del cansament i el silenci de la societat "es va impedir que un quart de milió de ciutadans bascos poguessin exercir el seu dret a vot" en les darreres eleccions, fent que , tot i que el PNB va guanyar, hi hagués "un gran pacte antinatura" entre PSOE i PP. Els dos partits han governat Euskadi, afirma Sellarès, "fent una política que, per a més inri, seria la política nacional i identitària més descarnada que s'ha fet mai a l'Estat espanyol. Evidentment, imposant el projecte nacional espanyol, i començant la increïble ofensiva contra tots els eixos importants de la reconstrucció nacional basca".

El periodista recorda els atacs a la cultura i l'educació basca, a l'euskera, o als mitjans públics d'Euskadi, a més de "la potenciació dels sectors més espanyolistes i la marginació dels comandaments propers al PNB" a l'Ertzaintza, ascendint "aquells elements més radicals amb l'esquerra abertzale, intentant crear una germanor entre la policia basca i la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, que han estat els principals elements repressors del món abertzale aquests últims 50 anys".

Sellarès diu que Patxim López és conscient "del seu fracàs", i que aquest, juntament amb "la renúncia a la violència de l'esquerra abertzale i la constatació de l'acabament del cicle històric que va propiciar la lluita armada d'ETA", fa que Euskadi necessiti "retrobar-se i superar els últims 50 anys d'enfrontament violent amb l'Estat i part de la seva població".

"En aquest context, -diu Sellarès- les forces polítiques basques necessiten al Partit Nacionalista Basc persones amb credibilitat, capacitat de risc, lideratge [...] I ara per ara, després del fracàs i la debilitat d'Íñigo Urkullu, cada dia més, s'estén la convicció que l'home que més adhesions i confiança generaria a tot el món abertzale és Juan José Ibarretxe". "Potser d'aquesta manera -conclou- entendria, d'una vegada, que la trampa de l'Estat de les autonomies, al final, resultaria ésser una gàbia, que ajudarà els espanyols a replantejar-se el model d'Estat, de la qual catalans i bascos sortirem per tal d'esdevenir bons veïns d'Espanya, en el marc de la Unió Europea".