Barcelona ·
El sociòleg Salvador Cardús ha celebrat l'editorial de l'expresident Jordi Pujol que aquest darrer va publicar la setmana passada al web del Centre d'Estudis Jordi Pujol, i ha assegurat que l'escrit de l'expersident "representa
un pas de gegant en el camí de Catalunya cap a la independència".
A un article publicat al diari Ara, Cardús ha sentenciat que aquest pas és significatiu "no tant perquè Pujol ens descobreixi res de nou, sinó perquè el que més necessita el procés engegat ara fa més de quatre anys és guanyar plausibilitat", i ha continuat dient que "en general, els catalans ben informats ja saben que la independència és necessària i desitjable" però "el principal obstacle que té per esdevenir l'objectiu de la gran majoria de catalans és que sigui vista com a assolible". "Jordi Pujol, doncs -ha continuat Cardús-, potser no diu res que no sapiguem [...]. Però atenció, ho ha dit el president Pujol."
L'autor de l'article El despertar del somni autonomista ha indicat que ell mateix "sovint havia sostingut que el dia que el president Pujol fes aquest pas, s'obririen moltes portes que fins ara eren receloses de seguir endavant" i ha assegurat que "podríem retreure al president la seva tardança" però això seria "injust": "Jordi Pujol mai no va amagar que no era independentista. El seu programa polític va buscar de manera clara, diàfana i lleial l'encaix de Catalunya a l'estat de les autonomies, seguint un ideari que darrerament Pujol havia associat als noms d'Espriu i Vicens Vives". D'aquesta manera, l'autor de l'article ha dit que des de la "(mala) resolució del procés de revisió de l'Estatut" el president "a poc a poc, anava fent el dol necessari per enterrar definitivament el seu projecte d'Estat plurinacional, mai no acceptat a Espanya".
Finalment, Salvador Cardús ha justificat la tardança de l'expresident de la Generalitat en la seva decisió d'autoproclamar-se independentista: "Jordi Pujol no podia ser independentista de la nit al dia sense aparèixer com un home frívol, qualitat als antípodes del seu geni polític. Era una qüestió de seriositat, de lleieltat amb un projecte en el qual, ni que hagues fracassat, havia embocat mig país durant gairebé vint-i-cinc anys [...]. El president ha tardat quatre anys a fer el dol. Però aquesta setmana ha endreçat al calaix el braçal negre que s'havia cosit a la màniga, i ens ho ha fet saber".
