Dels casos de corrupció que s'han succeït en ambdós territoris ens diu "no es pot dir que ens hagi sorprès, però sí que podem dir que ens afligeix" i que al respecte "ja res no ens pot sorprendre ni escandalitzar gaire".

Així,  per Alzamora el problema és que "les Balears i el País Valencià no tan sols són dues comunitats infrafinançades i infrarepresentades al Congrés de Diputats, sinó també dos països escandalosament burlats" i que mentre "a Catalunya han  iniciat el seu camí cap a qui sap on (llegiu-hi la independència) en canvi  els valencians i els illencs tot just " ens estem començant a treure les lleganyes dels ulls".

Pel que fa a Ximo Puig  i Ftrancina Armengol assegura que  que està molt bé que aquests se n'adonin que "els estan prenent el número de mala manera" però  d'altra banda l'inquieta "una mica que tots dos deguin obediència a Pedro Sánchez, un home de quaranta-tres anys que troba necessari expressar-se com un personatge secundari de La venganza de don Mendo per reivindicar la indiscutible unitat d'Espanya".

I conclou "No passa res, Espanya té tot el dret del món de reivindicar-se com a pàtria indissoluble i definitiva, només faltaria. El problema és que se li continuen escapant excepcions d'una certa envergadura, com una que es diu Catalunya, i que també li creixen els nans del circ, com ara les Balears o el País Valencià" I afegeix que aquestes  pensin "si els convé trucar abans Pedro Sánchez, que de moment és un que parla, o bé Carles Puigdemont, que sí que és el seu homòleg. Ara que se sol parlar d'aliances, potser entre tots tres en podrien fer alguna d'interessant".